Manifestants i barrets
Ara mateix no sé si aniré a la mani de la Diada perquè tinc la impressió que podria resultar molt més entretingut situar-se en un punt elevat i contemplar amb esperit recreatiu la gran concentració que, a hores d'ara, té molts números de no poder anar més enllà de consensuar un lema de l'estil “Tants manifestants, tants barrets.” Serà curiós veure com se situen els representants dels partits, entitats i particulars perquè es vegi clar, per exemple, que uns demanen el pacte fiscal però no voldrien pas que quedés massa evident que circulen en la mateixa filera que els que volen la independència; friso per poder comprovar com avancen plegats però evitant anar de costat els que critiquen les retallades i els que les executen; no em perdria per res del món les abraçades sinceres entre els que volen la independència aquell mateix dia, si pot ser, els que s'estimarien més un referèndum, o els que optarien per eleccions anticipades abans d'un referèndum que, en tot cas, només se celebraria si fallessin altres opcions que caldria definir un cop analitzades totes les possibilitats i tractades en comissió parlamentària i bla, bla, bla. Resultarà emocionant observar com s'alineen sobiranistes que volen premiar escriptors que escriuen en castellà i els que no ho trobem oportú; i com, entre tots, fem lloc a l'allau d'autors en castellà que previsiblement es mobilitzaran pels drets nacionals. Serà molt engrescador perquè, tot i que de manifestació allò que es diu unitària, unitària, no n'hi haurà, finalment aquests incorregibles catalans que no ens posem mai d'acord almenys ara estem aconseguint barallar-nos en la mateixa direcció.
