Memòria

“Nada es igual sin Franco”: amb aquest títol i sota la supo­sada pàtina de la premsa del cor, la des­memòria ha comès aques­tes dar­re­res hores una de les seves indecències: l'emissió d'un pro­grama en una tele­visió pri­vada espa­nyola, Tele 5. I estan encan­tats, perquè sem­bla que han recu­pe­rat el lide­ratge d'audiència per­dut la set­mana pas­sada. A costa d'insul­tar la intel·ligència i la dig­ni­tat de milers d'espa­nyols que van patir la dic­ta­dura, i els que en patim les con­seqüències. Un Franco de color de rosa, de qui una ter­tu­li­ana va dir sense ver­go­nya que “sense ell avui Espa­nya seria Roma­nia”. Un espai tele­vi­siu on el seu nét Fran­cis, citant Pío Moa, va gosar expli­car que el fran­quisme no va exis­tir i que el seu avi no va ser un dic­ta­dor.

Aviat farà 40 anys de la mort al llit de Franco. I això ens passa per no haver fet ni tam­poc exi­git memòria i res­ca­ba­la­ment.

Les xar­xes soci­als van mirar de com­pen­sar el des­propòsit tele­vi­siu. Però el mal està fet, i la ver­go­nya que sento no em per­met emmu­dir.

Molts països han fet de la memòria i el res­ca­ba­la­ment de les vícti­mes l'única manera de tirar enda­vant soci­e­tats tren­ca­des. Sud-àfrica, l'Argen­tina… llocs on a ningú s'acu­di­ria avui en dia posar a un poble “San Juan del Coro­nel Videla” o coses per l'estil. Però aquí sí. Aquí ens hem de lle­var sen­tint que a Extre­ma­dura recu­pe­ren la cua “del Cau­di­llo” per a un muni­cipi, o bar­ba­ri­tats com la de dimarts al ves­pre.

És insul­tant, i entenc que si hi ha espa­nyols demòcra­tes sen­tin ver­go­nya d'aquesta no-memòria, perquè ja no és ni des­memòria. I el més trist de tot ple­gat és que encara hi ha molta gent que pensa que no cal reme­nar el pas­sat, dei­xar-lo tapat, on és ara.

Avui em per­meto rei­vin­di­car el Memo­rial Democràtic, no tant per rees­criure la memòria, perquè cadascú té la seva (com bé escriu al seu dar­rer lli­bre el meu amic Fran­cesc-Marc Àlvaro) sinó per res­ca­ba­lar les vícti­mes de la ignomínia. Perquè si no, cor­rem el perill de veure qual­se­vol dia bot­xins negant els fets… Ai no!, que això ja ho vam veure dimarts per tele­visió.