Duarte

Fa poques set­ma­nes, el Conca va ator­gar el premi naci­o­nal de cul­tura a la tra­jectòria pro­fes­si­o­nal i artística al filòsof Arnau Puig. Com que els cata­lans mai no ens hem pres gaire seri­o­sa­ment això dels pen­sa­dors, el guardó va pas­sar sense pena ni glòria. Una llàstima, perquè l'Arnau fa anys que ens regala obres fantàsti­ques sobre el pen­sa­ment del col·lec­tiu Dau al Set, l'arqui­tec­tura de Gaudí, o l'exis­ten­ci­a­lisme francès: lli­bres que, ves per on, el meu bon amic s'ha vist obli­gat a publi­car en espa­nyol, tot i el seu inequívoc espe­rit inde­pen­den­tista. Com molts filòsofs, l'Arnau sap per­fec­ta­ment que la llen­gua emprada per un autor és de menor importància que el seu marc men­tal i polític. L'impe­ra­tiu únic d'un intel·lec­tual és no defa­llir en la coherència del pen­sa­ment, i per això l'Arnau pot con­ti­nuar essent inde­pen­den­tista i escriure en espa­nyol, així com en Fran­cesc Pujols va per­me­tre's abo­car tot el seu talent al Nuevo Pas­cual sense renun­ciar ni un bri als seus desigs d'un cata­la­nisme hegemònic a tot Espa­nya.

El pro­blema no és que Car­les Duarte vul­gui donar el premi naci­o­nal de lite­ra­tura a un escrip­tor en llen­gua espa­nyola: la tragèdia és que ho jus­ti­fi­qui amb l'argu­ment que els espa­nyols han emprat sem­pre per colo­nit­zar l'art del país. Perquè els cata­lans, Duarte, no hem exer­cit cap “mal­trac­ta­ment” envers els escrip­tors en espa­nyol. Men­doza, Azúa o Trias han vis­cut com uns reis a Cata­lu­nya: entre altres coses perquè els han publi­cat l'obra a Bar­ce­lona, fills d'un sis­tema edi­to­rial que els aca­ro­nava, i perquè els con­ver­gents els vàreu rega­lar mol­tes càtedres a la UPF i tot quan CCCB o tin­glado simi­lar, per man­te­nir-los calla­dets. Si vols con­ver­tir els pre­mis en una ONG per a dam­ni­fi­cats, Duarte, apunta a una altra banda, perquè aquests nanos han pagat la hipo­teca a base d'escar­nir el pre­si­dent del qual eres secre­tari. D'això te'n pot par­lar un bar­but que tens al cos­tat, a les reu­ni­ons: aquest també era un “mal­trac­tat”, i quan a Madrid l'expul­sa­ren per inser­vi­ble, encara li regalàreu una cadira al Conca. Quanta com­passió gas­tes amb els espa­nyols, Duarte.