Opinió

Ucs a Eivissa

Els joves illencs cerquen la realitat del seu ser a partir de conèixer el passat immediat

Cal ser per­se­ve­rants, recor­dem-ho una altra vegada, la història és un procés dinàmic, i els fets can­vien per la inter­venció del ser humà.

El català es recu­pera al Nord de Cata­lu­nya, la d'admi­nis­tració fran­cesa, amb mol­tes limi­ta­ci­ons, que hi són, com hi eren abans, però mal­grat tot la llen­gua gua­nya ús i pres­tigi en raó de la llei ine­xo­ra­ble del món econòmic propi i pro­per; la vida natu­ral dels inter­can­vis de per­so­nes i interes­sos comuns; la tasca paci­ent i cons­tant de la cul­tura popu­lar, tra­di­ci­o­nal i culta; de la Uni­ver­si­tat de Per­pinyà i de l'escola cata­lana feta amb exem­pla­ri­tat insòlita; per l'esport i per un fet ine­lu­di­ble, la història indòmita que salta per damunt de fron­te­res arti­fi­ci­als o der­ro­tes mili­tars. Una bola de neu que comença a rodar.

De la mateixa manera a Eivissa i For­men­tera, la cul­tura pròpia, amb orgull, a poc a poc, torna a aflo­rar. Soter­rada de segles pels Bor­bons i el fran­quisme, després reclosa en el nucli fami­liar i íntim per la voràgine del turisme. La seva iden­ti­tat ha estat embas­tar­dida per l'allau ostentós del diner, del luxe i la luxúria de mit­jans dels 60 ençà, però a la llarga, mal­grat tots els intents de mino­rit­zació i volun­tat de des­a­pa­rició apli­cats pel naci­o­na­lisme espa­nyol, la branca que con­serva la saba reviu, pels impe­ra­tius de més cul­tura i for­mació gene­ral, pas­sada la febre d'or d'un crei­xe­ment sense fi, gent prou diversa de la Vila i de Fora Vila, joves i grans, gent madura i cana­lla han pouat per anar a les arrels del seu ser.

Són gai­rebé una tren­tena els grups de dansa d'arreu de les dues illes que fan Balla­des Page­ses al vol­tant dels pous on la gent tot cer­cant aigua es tro­bava en un espai de vida social. Una població d'hàbitat dis­pers que es comu­ni­cava també a través del ucs. Aquest és el crit pagès tra­di­ci­o­nal, ara en desús quo­tidià, que s'està recu­pe­rant a les fes­tes popu­lars. Abans eren els joves qui l'usa­ven més habi­tu­al­ment per comu­ni­car-se de lluny, de casa en casa quan ana­ven de festa o per adver­tir que esta­ven arri­bant. També de nit i alhora s'uti­lit­zava de forma des­a­fi­ant, per això fou pro­hi­bit al segle XIX. El fran­quisme, per ser els ucs un crit lliure, vital, català, el pro­hibí. Avui s'usa en to fes­tiu, rei­vin­di­ca­tiu de la gent que no vol ser xai d'un ramat, o badocs del gla­mur de rics i famo­sos.

A Eivissa i For­men­tera hi ha gent que, sense negar l'eco­no­mia que els ha tret de la pobresa i l'escas­se­tat –el pas­sat econòmic de les illes era d'una misèria gene­ral abso­luta–, volen pre­ser­var l'orgull propi sense ser ser­vi­dors dels forans. Els illencs són mino­ria pel boom migra­tori del sud d'Espa­nya i poste­ri­or­ment d'altres llocs d'Europa, i més tard d'afri­cans i sud-ame­ri­cans. Dels 40.000 habi­tants a Eivissa dels anys poste­ri­ors a la guerra, la població ara està prop dels 135.000. Però ara en lli­ber­tat, el gla­mur i l'osten­tació són dos mesos, i a la baixa, la crisi també arriba. Els joves illencs, sigui quin sigui el seu ori­gen, han vist sem­pre els colors de les llums de les dis­co­te­ques i la lli­ber­tat per­so­nal més àmplia. Avui cer­quen la rea­li­tat del seu ser a par­tir de conèixer el pas­sat imme­diat. Reco­nei­xen la llen­gua del país, l'escola els ajuda a conèixer-la o millo­rar-la. Cal pen­sar que en una soci­e­tat més for­mada, més comu­ni­cada, sense el con­ser­va­do­risme tra­di­ci­o­nal d'un món iso­lat dins l'hàbitat dis­pers que estava en mans elec­to­rals del PP hi hagi un crei­xent suport a plan­teigs naci­o­nals i soci­als més oberts.

La cul­tura autòctona, la música, els inter­can­vis, l'escola i la Uni­ver­si­tat, les rei­vin­di­ca­ci­ons més ele­men­tals, el per­se­ve­rar illenc, els du vers el redreçament naci­o­nal. Soles no ho poden fer. Junt amb Mallorca, Menorca i l'apor­tació de la resta de cata­lans, fet molt impor­tant en la seva eco­no­mia, tot és pos­si­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.