Opinió

La columna

Llars unipersonals

Viure sol, si no es tracta d'una opció tri­ada, pot ser dur. A l'estiu, a l'hivern, en qual­se­vol estació, però segur que durant el mes d'agost, res­tant a casa sense fer vacan­ces, ho és més que mai. Calor, boti­gues tan­ca­des, parents i amics escam­pats en indrets llu­nyans. És clar que aquesta sen­sació per­toca en gran mesura a la gent gran més que no pas als joves, aquests que sem­pre tenen un peu enlaire i les parets no se'ls cauen a sobre.

El cas és que, el nom­bre de per­so­nes que viuen soles no para de créixer. Les dades que aporto ate­nyen a la ciu­tat de Bar­ce­lona, però sens dubte són extra­po­la­bles a altres ciu­tats i pobles de Cata­lu­nya.

Segons infor­ma­ci­ons recents, en un 31% dels habi­tat­ges cen­sats a Bar­ce­lona viu una única per­sona, i el que és acla­ri­dor: un 43% d'aquests resi­dents soli­ta­ris tenen més de 65 anys.

Per altra banda, cal dir que un 62% de les llars uni­per­so­nals estan for­ma­des per dones, un 54% de les quals superen els 65 anys. Vídues, sepa­ra­des o sol­te­res, just ence­tada la jubi­lació o arri­bats els 80 anys i més, cons­ti­tu­ei­xen una mena de resistència pacífica que tira enda­vant gai­rebé sense espe­rar res de ningú. Es refien de les seves pròpies for­ces, tot enco­ma­nant-se als déus perquè els durin fins al final.

Temps enrere, quan l'alli­be­ra­ment sexual i l'eman­ci­pació juve­nil van coin­ci­dir amb una època de vaques gras­ses, eren els joves els que en gran pro­porció es feien inde­pen­dents i vivien sols. Ben al con­trari, actu­al­ment tar­den a mar­xar de casa, a recer de la família. Del pare i la mare s'entén, aixo­plu­gats pels que encara son forts, no pas vivint al cos­tat de l'avi i l'àvia, els quals més aviat neces­si­ta­rien ajut que no a l'inrevés.

Ima­gi­nem-nos quina mena de sole­dat té cadascú que passa l'agost entre les parets de sem­pre però amb menys tru­ca­des de telèfon, menys cor­reus electrònics, menys piu­la­des al Twit­ter i notícies al Face­book. Sí, hi ha gent gran que par­ti­cipa dels avenços cibernètics, i quan minva la comu­ni­cació es troba tan buida com el jovent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.