La ‘mani'

El Molt Honorable no ha d'anar mai a una manifestació, i encara menys dir al seu poble per què ha de sortir al carrer. La seva feina és governar, gestionar esperances i frustracions, i assumir riscos. Amb la conya aquesta de la mani, Artur Mas s'ha capbussat tot solet en un embolic que no li pertocava ni li resultarà políticament útil. El Parlament, mirall sobirà dels catalans, ja ha donat suport a la seva proposta de pacte fiscal: ara, la feina del president és defensar-lo, i deixar d'embolicar la troca amb una Diada que –entre tots– acabarem matant d'avorriment. Els clams, per a la gent; el poder, per als polítics. La perla del vodevil és aquesta nova i gràcil tendència dels consellers d'assistir a les concentracions “a títol personal”. Ja ho veu, comare: si algun dia es troben el conseller Mena fotent-se una clenxa a l'urinari del Dry o la vicepresidenta Ortega als racons del Dallas, no s'espanti, que ho fan “a títol personal”. El sainet és ben llastimós, més encara perquè Mas havia ordit el més difícil: fer entendre al seu electorat que l'independentisme havia de passar d'elegia a tasca (copio mots de l'Ors): a saber, que això de la llibertat s'haurà de pagar amb sacrificis individuals. El primer d'aquests podria ser una presidència heroica que desafiï la llei amb la hisenda pròpia: en plata, que el Molt Honorable vagi a la presó. Dit això, deixeu de pensar en manifestacions massives o a omplir d'estelades el Camp Nou. Mediteu sobre què farem tots plegats quan La Caixa tanqui l'aixeta creditícia al govern o quan el Godó toqui la corneta i injecti por sense pietat a tota la classe mitjana i als empresaris del país. Pregunteu-vos què faran aquest indepes culturetes i directors de diaris simpàtics que acusen el president de ser un cagat, els que diuen estar disposats a tot per la llibertat, i que són tan valents que no tenen ni collons per pagar decentment els seus treballadors. Què fareu quan la cosa vagi de debò? Què estareu disposats a sacrificar pel nostre poble? Perquè creieu-me, la lluita serà més dura que agafar l'autocar i anar a passar la tarda a la mani.