Carmanyoles i seguretat
han afegit noves exigències a pares, alumnes i mestres que, si més no, contribuiran a augmentar
el coneixement pràctic de tots plegats sobre la seguretat dels aliments
Aviat sabrem quants alumnes canviaran l'àpat del menjador escolar pel menjar de carmanyola, preparat a casa. Aquesta mesura vol ajudar les famílies amb problemes econòmics i, per tant, s'ha d'analitzar amb prudència. El proppassat dimarts aquest diari publicava una notícia il·lustrativa dels temps que corren. Unilever, una empresa multinacional de productes de gran consum, entre els quals hi ha aliments, comercialitzarà a la “vella i rica” Europa, i ja ha començat per Grècia, aliments en unitats ben petites, no per a les persones que viuen soles, que els “cosmopolites” anomenen “singles”, sinó per a aquelles famílies que només poden comprar productes barats. Ja saben com fer-ho perquè aplicaran estratègies que han anat bé en altres mercats que consideràvem més pobres que el nostre. Res a dir sobre una empresa que fa bé la seva feina cobrint necessitats de la població, però heus ací cap on anem, sobretot per culpa d'alguns dels que ni aquí ni arreu hauran de renunciar al menjador escolar per als seus fills. Tanmateix caldrà pagar per cobrir els serveis que comporti menjar de carmanyola (neveres i microones, atenció als alumnes que es queden a l'escola...), però l'estalvi, que es reduirà al cost dels aliments i el cuinat, pot ser necessari per a les economies domèstiques més migrades. Des d'un punt de vista psicològic i social, serà necessari que les escoles amb alumnes que mengin de carmanyola tractin amb cura les diferències que s'establiran entre companys a l'hora de menjar. Una feina més que demanem a mestres i monitors, però que s'haurà d'assumir.
A part de consideracions trivials, com ara que els alumnes amb carmanyola transportaran una mica més de pes de casa a l'escola (el menjar sol ser menys “dens” que els llibres, però té el seu pes i ocupa espai), els temes realment importants són els nutricionals i de seguretat.
Pel que fa a les relacions entre nutrició i carmanyola, us remeto a un encertat article de Pepa Masó a El Punt Avui del 10 d'agost. El risc més probable és que no tots els menús de carmanyola siguin tan adients com ho solen ser els dels menjadors escolars. Òbviament, no és adequat el recurs als entrepans o aliments no cuinats.
Un altre aspecte, tan important com l'anterior, i que sembla que ha generat menys debat que el nutricional, és la seguretat dels àpats de carmanyola, és a dir, les mesures per garantir que els aliments seran preparats a casa, transportats pels alumnes, guardats a l'escola i ingerits en bones condicions higièniques. No s'ha de ser alarmista, però si no es fa bé pot haver-hi intoxicacions i reclamacions sobre si la causa ha estat un descuit a casa, per part dels alumnes o a l'escola. El Departament d'Ensenyament sempre s'ha preocupat del menjar escolar i de divulgar coneixements sobre aquest tema. Ja l'any 1989 va publicar, amb aportacions del Programa d'Alimentació i Nutrició del Departament de Sanitat i Seguretat Social, el llibre L'alimentació al menjador escolar, en el qual es tracta de la higiene en la cuina col·lectiva, que ara s'haurà de fer extensiva a la cuina de casa en preparar el menjar de carmanyola. A més, a la pàgina web de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària trobem unes recomanacions per a les famílies, elaborades per l'Agència de Salut Pública de Catalunya: rentar-se les mans abans de preparar el menjar, rentar les verdures i hortalisses, coure suficientment els aliments, posar especial atenció en els productes preparats amb ou cru, cuinar els aliments amb suficient antelació, refredar-los a temperatura ambient no més de dues hores, evitar postres casolanes a base de nata, ou i cremes, refrigerar els menjars al més aviat possible dins les carmanyoles, treure-les de la nevera en el darrer moment, col·locar-les preferiblement en una bossa isoterma, recordar als joves que les guardin al frigorífic del centre educatiu tan bon punt hi arribin, que no les deixin exposades al costat de radiadors o al sol, que estiguin ben identificades amb el nom i que es rebutgin les restes. Cal tenir també en compte que el reescalfament al microones ha de ser suficient i homogeni, sense que quedin punts freds, que el material de la carmanyola ha de ser apte per ser tractat al microones, que aliments convenients per als joves, com ara peix i ous, són delicats en aquestes condicions, i que la barreja d'aliments crus i cuinats convé fer-la just abans de menjar. Les actuals dificultats econòmiques han afegit noves exigències a pares, alumnes i mestres que, si més no, contribuiran a augmentar el coneixement pràctic de tots plegats sobre la seguretat dels aliments.