Carmanyoles i seguretat

Aviat sabrem quants alum­nes can­vi­a­ran l'àpat del men­ja­dor esco­lar pel men­jar de car­ma­nyola, pre­pa­rat a casa. Aquesta mesura vol aju­dar les famílies amb pro­ble­mes econòmics i, per tant, s'ha d'ana­lit­zar amb prudència. El prop­pas­sat dimarts aquest diari publi­cava una notícia il·lus­tra­tiva dels temps que cor­ren. Uni­le­ver, una empresa mul­ti­na­ci­o­nal de pro­duc­tes de gran con­sum, entre els quals hi ha ali­ments, comer­ci­a­lit­zarà a la “vella i rica” Europa, i ja ha començat per Grècia, ali­ments en uni­tats ben peti­tes, no per a les per­so­nes que viuen soles, que els “cos­mo­po­li­tes” ano­me­nen “sin­gles”, sinó per a aque­lles famílies que només poden com­prar pro­duc­tes barats. Ja saben com fer-ho perquè apli­ca­ran estratègies que han anat bé en altres mer­cats que con­si­deràvem més pobres que el nos­tre. Res a dir sobre una empresa que fa bé la seva feina cobrint neces­si­tats de la població, però heus ací cap on anem, sobre­tot per culpa d'alguns dels que ni aquí ni arreu hau­ran de renun­ciar al men­ja­dor esco­lar per als seus fills. Tan­ma­teix caldrà pagar per cobrir els ser­veis que com­porti men­jar de car­ma­nyola (neve­res i micro­o­nes, atenció als alum­nes que es que­den a l'escola...), però l'estalvi, que es reduirà al cost dels ali­ments i el cui­nat, pot ser neces­sari per a les eco­no­mies domèsti­ques més migra­des. Des d'un punt de vista psi­cològic i social, serà neces­sari que les esco­les amb alum­nes que men­gin de car­ma­nyola trac­tin amb cura les diferències que s'esta­bli­ran entre com­panys a l'hora de men­jar. Una feina més que dema­nem a mes­tres i moni­tors, però que s'haurà d'assu­mir.

A part de con­si­de­ra­ci­ons tri­vi­als, com ara que els alum­nes amb car­ma­nyola trans­por­ta­ran una mica més de pes de casa a l'escola (el men­jar sol ser menys “dens” que els lli­bres, però té el seu pes i ocupa espai), els temes real­ment impor­tants són els nutri­ci­o­nals i de segu­re­tat.

Pel que fa a les rela­ci­ons entre nutrició i car­ma­nyola, us remeto a un encer­tat arti­cle de Pepa Masó a El Punt Avui del 10 d'agost. El risc més pro­ba­ble és que no tots els menús de car­ma­nyola siguin tan adi­ents com ho solen ser els dels men­ja­dors esco­lars. Òbvi­a­ment, no és ade­quat el recurs als entre­pans o ali­ments no cui­nats.

Un altre aspecte, tan impor­tant com l'ante­rior, i que sem­bla que ha gene­rat menys debat que el nutri­ci­o­nal, és la segu­re­tat dels àpats de car­ma­nyola, és a dir, les mesu­res per garan­tir que els ali­ments seran pre­pa­rats a casa, trans­por­tats pels alum­nes, guar­dats a l'escola i inge­rits en bones con­di­ci­ons higièniques. No s'ha de ser alar­mista, però si no es fa bé pot haver-hi into­xi­ca­ci­ons i recla­ma­ci­ons sobre si la causa ha estat un des­cuit a casa, per part dels alum­nes o a l'escola. El Depar­ta­ment d'Ense­nya­ment sem­pre s'ha pre­o­cu­pat del men­jar esco­lar i de divul­gar conei­xe­ments sobre aquest tema. Ja l'any 1989 va publi­car, amb apor­ta­ci­ons del Pro­grama d'Ali­men­tació i Nutrició del Depar­ta­ment de Sani­tat i Segu­re­tat Social, el lli­bre L'ali­men­tació al men­ja­dor esco­lar, en el qual es tracta de la higi­ene en la cuina col·lec­tiva, que ara s'haurà de fer exten­siva a la cuina de casa en pre­pa­rar el men­jar de car­ma­nyola. A més, a la pàgina web de l'Agència Cata­lana de Segu­re­tat Ali­mentària tro­bem unes reco­ma­na­ci­ons per a les famílies, ela­bo­ra­des per l'Agència de Salut Pública de Cata­lu­nya: ren­tar-se les mans abans de pre­pa­rar el men­jar, ren­tar les ver­du­res i hor­ta­lis­ses, coure sufi­ci­ent­ment els ali­ments, posar espe­cial atenció en els pro­duc­tes pre­pa­rats amb ou cru, cui­nar els ali­ments amb sufi­ci­ent ante­lació, refre­dar-los a tem­pe­ra­tura ambi­ent no més de dues hores, evi­tar postres caso­la­nes a base de nata, ou i cre­mes, refri­ge­rar els men­jars al més aviat pos­si­ble dins les car­ma­nyo­les, treure-les de la nevera en el dar­rer moment, col·locar-les pre­fe­ri­ble­ment en una bossa iso­terma, recor­dar als joves que les guar­din al fri­gorífic del cen­tre edu­ca­tiu tan bon punt hi arri­bin, que no les dei­xin expo­sa­des al cos­tat de radi­a­dors o al sol, que esti­guin ben iden­ti­fi­ca­des amb el nom i que es rebut­gin les res­tes. Cal tenir també en compte que el rees­cal­fa­ment al micro­o­nes ha de ser sufi­ci­ent i homo­geni, sense que que­din punts freds, que el mate­rial de la car­ma­nyola ha de ser apte per ser trac­tat al micro­o­nes, que ali­ments con­ve­ni­ents per als joves, com ara peix i ous, són deli­cats en aques­tes con­di­ci­ons, i que la bar­reja d'ali­ments crus i cui­nats convé fer-la just abans de men­jar. Les actu­als difi­cul­tats econòmiques han afe­git noves exigències a pares, alum­nes i mes­tres que, si més no, con­tri­bui­ran a aug­men­tar el conei­xe­ment pràctic de tots ple­gats sobre la segu­re­tat dels ali­ments.