Moreneta

Hauríeu de veure, aquests dies, el meu amic Deba­des: omple febril­ment papers de gui­xots amb estra­nyes equa­ci­ons per treure l'aigua clara d'on caurà l'epi­tafi de l'Euro­ve­gas. Si vindrà o no vindrà, cosa que es veu que anun­ci­a­ran al setem­bre. D'entre totes les fórmu­les, en treu un tri­an­gle que en el seu caparró intri­cat uneix el Cir­cuit de Mont­meló, amb Euro­ve­gas i amb el pro­jecte de Port Vell de Bar­ce­lona blin­dat i con­ver­tit en marina per a iots de luxe. Per a en Deba­des, els uneix una mateixa tria, en el fons, un mateix camí: ven­dre una porció de país a un negoci pri­vat el retorn del qual, a la població, resulta tirant a dubtós; es tracta de con­ver­tir fran­ges de país en llocs exclu­sius, tan­cats, inac­ces­si­bles, per a uns quants pocs. I així adéu pams de terra i així anar fent volàtils plats de llen­ties. Però per a qui són aquests plats de llen­ties? Qui els degus­tarà? En nom de la crisi qual­se­vol llen­tia és bona si la bossa sona, ni que porti una salsa, una herba o un oli mani­fes­ta­ment indi­ges­tos?

En Deba­des res­se­gueix les dar­re­res infor­ma­ci­ons amb fruïció. L'abat de Mont­ser­rat, en Josep Maria Soler, s'hi ha defi­nit en con­tra pel “preu humà” i con­tra la dig­ni­tat humana que com­por­ta­ria el macro­com­plex del joc per sobre de “cap bene­fici econòmic”. Si aques­tes decla­ra­ci­ons seran en va, no ho sap, en Deba­des. Però una mica d'huma­nisme –més que de raons ver­des– no hau­ria de pas­sar des­a­per­ce­but, ni tam­poc els puti­fe­ris del senyor mal tenyit als Estats Units. O la crisi –que diuen que també és d'allò que ano­me­nen valors– s'ho ha d'empor­tar tot? En Deba­des està per tor­nar a Mont­ser­rat, a posar-hi un ciri. Oi que la More­neta una vegada va tenir la vènia de fer ploure? –recorda. Doncs pot­ser que ara, també en això, hi faci més que nosal­tres.@aball­bona