La nostra guerra

Per a un paper que estic fent sobre el Seminari de Girona, he remenat vells llibres i records que (mare de Déu!) fa més de cinquanta anys que els tinc a casa. N'he trobat un que és el comentari a un pensament que va fer el que aleshores ens ensenyava llatí, mossèn Eduard Puigvert, nascut a Portbou, consiliari d'Acció Catòlica, de l'Escoltisme i professor al Seminari. No recordo el cas que en vaig fer (de segur que no gaire), però vaig guardar el retall i ara el llegeixo: “Estem estudiant la Guerra de les Gàl·lies de Juli Cèsar i mossèn Puigvert ens alerta que, al llarg de la història, cada generació ha patit una guerra, ningú no se n'ha escapat mai. Però a nosaltres no ens toca, i segurament no ens tocarà. Apa, Puigvert !”

Ara veig clar que el sant home tenia raó; demés, ja fa un temps que ho veig clar. Nosaltres potser no patirem una guerra convencional com la dels nostres pares, però sí que vivim en una economia de gran guerra, això és més que segur. I ara sé més coses que no sabia fa cinquanta anys: per exemple, que Karl Marx va deixar escrit, i ho assegurava amb vehemència, que el capitalisme engendrava els seus propis enterradors. Se'n veu una mostra palpable avui sí i demà també: és materialment impossible que tot el que es produeix es pugui consumir, vull dir aquí, en la nostra anomenada civilització occidental, és clar. No és que faltin coses, sinó que en sobren, estem farcits de botigues i súpers plens a rebentar, però no hi ha qui ho compri. Una mostra evident la veia fa unes setmanes a Barcelona. La Casa de les Mantes (“Al ladito de la Caixa”, deia la propaganda) ja ha tancat, i era una de les botigues més emblemàtiques de Barcelona. Es veien les mantes, els llençols i els jocs de taula que els sortien per les finestres del carrer Jonqueres, no sabien on posar-les...

Malgrat tot, com que diuen que tot és cíclic, cal esperar que canviï la tendència, però anant bé en tenim per anys. També sentim dir que Europa ens ha de guarir de tots els mals, hi ha esperança en les idees que vénen d'Europa. Però volen dir que, ben mirat i garbellat, tota la filosofia o el pensament europeu no es podria resumir en una sèrie de notes al peu de pàgina dels escrits de Plató (que algú també l'estudiàvem a classe de grec, in illo tempore)? De moment, en aquesta ferotge economia de guerra que ens toca ara, no tenim altra solució que aplicar la saviesa de la terra més òbvia i vulgar: “Qui dia passa any empeny.”