Des de Jalisco: ‘No te rajes', Catalunya

Guadalajara –la bona– ha passat uns dies de catalanitat. La inauguració de la Biblioteca Catalana Josep M. Murià i Romaní a la nova i magnífica seu de la Biblioteca Pública de l'Estat de Jalisco –que depèn de la Universitat de Guadalajara– va ser un esdeveniment molt comentat per la premsa i especialment per les estacions de ràdio i de televisió d'aquesta ciutat. L'auditori ple de gom a gom, de personalitats molt distingides de la universitat i de la cultura en general, va ser un bon senyal de l'interès que ha desvetllat.

És la intenció que aquesta biblioteca catalana creixi tant com es pugui perquè esdevingui un instrument de difusió cultural molt més important que ara, però també es té la pretensió que es converteixi en una institució que fomenti i promogui al màxim possible les relacions culturals i acadèmiques entre Mèxic i Catalunya.

Després tingué lloc, durant tres dies, un seminari sobre la presència catalana a Amèrica Llatina amb treballs gairebé tots de molt bona qualitat que molt aviat seran publicats. Hi va haver professors participants de diverses universitats i de diverses ciutats de Mèxic, sumats a gairebé deu representants de diverses universitats catalanes: Girona, Barcelona –tant l'Autònoma com la “central” i la Pompeu Fabra– i Lleida.

En els extensos comentaris i en les anàlisis dels treballs presentats, no només es feia present el tema puntual dels textos, sinó que sovint derivaven cap a relacionar el passat amb el present immediat, i dins i fora de la sala de reunions es parlà extensament de la situació catalana contemporània.

Finalment, la tercera activitat, amb la qual va concloure la setmana abans que cadascú se'n tornés a casa seva, va ser la creació formal de l'Associació de Catalanistes d'Amèrica Llatina, que ja havia nascut de fet amb una directriu provisional a començament del desembre passat a la ciutat de l'Havana.

A Guadalajara, es va elegir ja una primera direcció, encapçalada per la professora Montserrat Galí, de la Universitat Autònoma de Puebla, i amb el suport, entre altres persones de diversos països, de la professora Anna Rivera Carbó, de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història.

Finalment es va signar una declaració conjunta titulada Document de Jalisco, que exhorta els catalans de tot arreu a fer realitat “les seves aspiracions democràtiques i nacionals” i de tots els que al llarg del temps “han treballat per fer de Catalunya una nació moderna, avançada i integradora”.

No crec equivocar-me al dir que aquestes activitats han reforçat notablement el pòsit de simpatia per Catalunya que van començar a generar els exiliats de la Guerra Civil i altres que van venir després, però que va agafar una especial embranzida a partir de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, de l'any 2004, quan Catalunya hi va ser la convidada d'honor.

El missatge que estem enviant des de Jalisco, precisament la vigília de la celebració d'aquest Onze de Setembre que, per primera vegada, es pot considerar majoritàriament independentista, es concreta en una frase molt representativa d'aquest indret de la República Mexicana: No te rajes, Catalunya!