Forcades

Teresa For­ca­des ha fet l'impos­si­ble perquè ens la pren­guem com una heroïna. A banda del do de la fe, l'altíssim ha rega­lat el de la cla­ri­vidència a la nos­tra monja naci­o­nal, que ha fet ús del seu geni per llui­tar tota sola con­tra el maligne, es dis­fressi de Papa o de mul­ti­na­ci­o­nal far­macèutica. La Teresa, ben plan­tada i seduc­tora tot i cèlibe, no ha dei­xat cap tren­ding tòpic de la discòrdia pública sense res­posta: nos­tra ger­mana és omnívora, capaç d'adoc­tri­nar-nos sobre els lli­bres sagrats, la geo­política mun­dial, o d'allò tan bonic que acos­tuma a defi­nir com “el repte de donar sen­tit al nos­tre cos”. Ja ho veuen, esti­mats con­ciu­ta­dans: Cata­lu­nya és un país curiós, on les mon­ges ens aju­den a cer­car el màxim plaer cor­po­ral, àdhuc a mas­tur­bar-lo i a tenir una sexu­a­li­tat plena! Però la For­ca­des no en té prou a garan­tir-nos bons apo­geus: la nos­tra sor ha fugit de la pauta bene­dic­tina per tro­bar la llum del gaudi social. I on ha cer­cat reve­la­ci­ons, la monja? El sal­va­dor, ves per on, es diu Hugo Chávez: un líder, diu la For­ca­des, que “ha fet que els veneçolans dei­xin de mirar cap a una cul­tura buida com la cul­tura de mas­ses nord-ame­ri­cana”, un refe­rent polític que la canon­gessa des­criu com “un gran amant de la lite­ra­tura, culte, estra­teg, intel·ligent, amorós amb la història del seu país.” Perquè a la Teresa, ver­ge­santa, poc li deu impor­tar que els índexs de lli­ber­tat reli­gi­osa situïn el país cha­vista de les mera­ve­lles al nivell de repúbli­ques de l'albir com ara l'Iraq, l'Afga­nis­tan o Rússia. La Teresa jus­ti­fica l'amor al seu pobre Cha­ves cru­ci­fi­xus perquè a Veneçuela “les xifres de pobresa estan des­cen­dint”. I la lli­ber­tat de vot, monja? I els peri­o­dis­tes silen­ci­ats o tor­tu­rats, sis­ter? No recor­des, For­ca­des, que assas­si­nar, tot i que sigui amo­ro­sa­ment, és pecat?

Nimi­e­tats, en efecte, d'aquesta anti­sis­tema que és l'enèsim sub­pro­ducte d'una religió, la catòlica, que ha durat tant temps pre­ci­sa­ment perquè ha ges­ti­o­nat la dis­sidència amb molt d'encert. Vols lli­ber­tat, monja? Par­lem de salut del cos, sor? Aban­dona els hàbits i el cha­visme; i pren i beu el Gelo­ca­til, For­ca­des.