Els Renove i la mare que els va parir

El Con­sell de Minis­tres ha apro­vat un pla Renove per a ciclo­mo­tors, motos i quads. S'afe­geix al que ja hi ha per a automòbils. L'excusa és evi­tar que molts tre­ba­lla­dors per­din la feina i la fallida de les empre­ses que fan cot­xes, unes màqui­nes inven­ta­des el segle XIX que eme­ten CO2 a l'atmos­fera i, per tant, que con­tri­bu­ei­xen a l'efecte hiver­na­cle i a la des­trucció del pla­neta. No em pre­o­cupa que l'Estat sub­ven­ci­oni poders adqui­si­tius amb capa­ci­tat per man­te­nir cot­xes de 50.000 i 60.000 euros i que els cen­te­nars d'euros que els donin se'ls gas­tin en mitja farra. Ni em pre­o­cupa que aquests automòbils gas­tin catorze litres i con­ta­mi­nin com tres cot­xes de menys de 12.000 euros. Hi serien igual sense sub­ven­ci­ons. El pre­o­cu­pant és que en l'argu­men­tari d'aquests plans hi aflori sem­pre la volun­tat de fer vehi­cles més sos­te­ni­bles i menys con­ta­mi­nants. Fan riure i fan empre­nyar. Si l'ideal que anhe­len és un món verd, amb aigües clares i l'aire pur, per què no fan una aposta pel trans­port públic? Per què no inver­tei­xen (o, per què no van inver­tir) en inno­vació, recerca i desen­vo­lu­pa­ment? Si és per això, que les peles les donin a la indústria, perquè innovi, inves­ti­gui i desen­vo­lupi les seves recer­ques a casa i amb per­so­nal qua­li­fi­cat. I tot ben lli­gat perquè no hi hagi des­lo­ca­lit­za­ci­ons. Per què només fan plans Renove de vehi­cles de motor? Per què també n'han fet d'elec­tro­domèstics? Per què no en fan un per a la ceràmica de la Bis­bal, de Breda i de Quart? Per què no en fan un per a cas­so­les que trans­me­tin millor la calor? I per als fogons del gas? I per a les espar­de­nyes, l'abric o els pan­ta­lons? I per als vidres prims? O per als ordi­na­dors? I les impres­so­res? I per a les cor­ti­nes i la vai­xe­lla i per pin­tar la casa?

En efecte, aquesta llista és absurda. Tant com sub­ven­ci­o­nar cot­xes i no fer trens i una xarxa fer­roviària que arribi a tot arreu.