Despulles sirianes

Men­tre Bai­xar al-Assad con­ti­nua afer­rant-se al poder al preu de milers de vícti­mes, ja ha començat la pica­ba­ra­lla inter­na­ci­o­nal per les des­pu­lles del seu règim. Entre els qui volen repar­tir-se la pell de l'autocràcia siri­ana inclús abans que aquesta esti­gui morta hi ha els veïns de Síria al Pròxim Ori­ent, alguns estats que es miren la crisi a distància, els adver­sa­ris del règim sirià i fins i tot alguns dels seus vale­dors.

Entre els pre­sump­tes hereus de les res­tes del règim d'Al-Assad hi ha Egipte i l'Iran, els dos estats que aspi­ren a ser potències regi­o­nals al Pròxim Ori­ent. A més, Egipte vol man­te­nir les seves vin­cu­la­ci­ons amb Occi­dent i la seva fràgil pau amb Israel. Els ira­ni­ans, com a pàries de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal i ene­mics acèrrims d'Israel, volen here­tar la influència siri­ana per pros­se­guir la seva agenda de con­fron­tació.

En un segon nivell dels pes­ca­dors en les aigües tèrbo­les de la guerra civil siri­ana hi ha Tur­quia i l'Aràbia Sau­dita, que cer­quen esten­dre el seu poder i subs­ti­tuir els siri­ans com a pro­tec­tors del Líban, un punt cab­dal en la pica­ba­ra­lla per les res­tes del règim sirià.

Per la seva banda, els ali­ats occi­den­tals (França, el Regne Unit i els Estats Units) dub­ten entre pro­moure la inter­venció a Síria o espe­rar que l'autocràcia d'Al-Assad arribi al seu amarg final, amb el risc de frag­men­tació interna i con­flicte gene­ra­lit­zat a tot el Pròxim Ori­ent que això podria com­por­tar. Rússia, encara ali­ada del règim sirià, es resis­teix a per­dre-hi el con­trol, i Israel, de moment, s'acon­tenta a man­te­nir la seva ocu­pació dels turons del Golan, a 50 quilòmetres de Damasc, que va con­que­rir el 1967.

Com era pre­vi­si­ble, Síria és l'esce­nari d'una com­plexa par­tida d'escacs. El repar­ti­ment de les seves des­pu­lles resta una qüestió oberta.