Canvi, por i esperança

A mol­tes per­so­nes no els agra­den els can­vis. Els tras­bal­sen molt. Un canvi de casa, per exem­ple. Diuen que és un dels grans moments d'estrès per als qui ho viuen. O un canvi de feina. Hi ha gent que no ho pot afron­tar, encara que pugui gua­nyar algun diner més. La por al des­co­ne­gut frena mol­tes per­so­nes. Però, d'altra banda, les ganes de can­viar, de millo­rar, de des­co­brir noves coses, nous enginys, nous ter­ri­to­ris, és el que ha fet avançar la huma­ni­tat des de sem­pre. En el procés que s'ha obert aquesta set­mana a Cata­lu­nya, ple d'incògni­tes sobre un munt de coses que afec­ten, i molt, les nos­tres vides, hi haurà mol­tes pors. Algu­nes de reals, d'altres de fal­ses. I mol­tes que ens inten­ta­ran fer veure molt més grans quan, en rea­li­tat, seran molt peti­tes. El diner i l'eco­no­mia són molt porucs, d'altra banda. I, en gene­ral, temo­ro­sos dels can­vis. Aquesta és una carta que els con­tra­ris a la inde­pendència juga­ran fort. És per això que caldrà molta for­ta­lesa per part de tot­hom per superar els moments difícils que segur que pati­rem. Ja se sap, però, que, sovint, això és que cal espe­rar quan es vol anar enda­vant i es vol millo­rar. L'avan­tatge que tenim és que som majo­ria els que volem can­viar.