Silencis

El jove Rai­mon venia d'un silenci de dic­ta­dura que va tren­car amb les seves cançons. Quan va arri­bar a la madu­resa va patir el silenci de l'ortodòxia par­la­mentària, que con­si­de­rava els can­tau­tors uns cor­cons fora del temps. El temps ha demos­trat que el crit de rebel·lia –que l'autor sem­pre ha con­si­de­rat d'amor– no es pot apa­gar mai, tot i que sem­pre n'hi ha que volen silen­ciar les veus amb altres ento­na­ci­ons. Una sos­pi­tosa cir­cumstància es va donar quan l'Ins­ti­tut Cer­van­tes va dema­nar a Rai­mon si podia incor­po­rar algun tema en cas­tellà a un pos­si­ble reci­tal a Mos­cou, dins de la gira que aviat farà per uni­ver­si­tats euro­pees. Rai­mon va dir que no en tenia en el seu reper­tori El con­cert no se cele­brarà. El silenci va demos­trar la seva cara més into­le­rant.