Amb totes les paraules

Sen­tia aquesta set­mana un debat per la ràdio, dels que estan de moda, en què em va cri­dar l'atenció el sen­tit posi­tiu d'un dels con­ter­tu­li­ans que afir­mava que mai havíem uti­lit­zat pel seu nom parau­les que durant molt de temps havien estat tabú. Una d'elles és inde­pendència. Hem vis­cut dies molt inten­sos des de la gran mani­fes­tació de la Diada, que El Punt Avui crec que ha reflec­tit abas­ta­ment. El diari ha inten­tat, i crec que ho ha acon­se­guit, reflec­tir el que pensa i vol la gent. S'ha infor­mat al màxim, no s'ha callat res i hem pogut lle­gir opi­ni­ons de tota mena. Em direu que els que som grans sem­pre aca­bem recor­dant el pas­sat, però, carai, el que vam viure era molt bèstia, ens passàvem el temps inten­tant des­co­brir què volia dir aquell peri­o­dista, aquell can­tant o aquell artista. Sens dubte valo­rem molt més nosal­tres el que tenim que els que no han vis­cut el pas­sat negre, molt negre. Tot i que també és cert que aquesta madu­resa infor­ma­tiva no la tenen pas encara en altres indrets de l'Estat. Ningú no sap com aca­barà res, però l'impor­tant és poder posar les car­tes al damunt de la taula. Crec que en aquest tema el nos­tre diari va pel bon camí. Cal que totes les por­tes infor­ma­ti­ves esti­guin ober­tes i que sigui el poble, quan serà el moment, qui deci­deixi el pre­sent i el futur.

Anem a les coses con­cre­tes. La dar­rera plana del diari ha can­viat. Han des­a­pa­re­gut les colum­nes i, el diu­menge, l'arti­cle d'en Joan Ribas a l'edició giro­nina. No he rebut cap queixa en con­cret. Sóc cons­ci­ent que qual­se­vol canvi en el diari té les seves reper­cus­si­ons. Estu­dis seri­o­sos ens diuen que els lec­tors de diari són gent de pinyó fix. Costa assu­mir els can­vis. Anar a bus­car a din­tre aquells arti­cles que ens els trobàvem a la con­tra­por­tada ens demana un esforç. D'aquí a un temps ni ens recor­da­rem que aque­lles colum­nes o escrits esta­ven en un altre lloc. Els tin­drem ben loca­lit­zats i hi ani­rem direc­ta­ment. Dedi­car la dar­rera plana, tota, a una entre­vista em sem­bla una bona decisió. I no perquè altres dia­ris ho facin amb èxit, sinó perquè en un món glo­ba­lit­zat cada vegada neces­si­tem més escol­tar la pro­xi­mi­tat. M'encanta saber què pen­sen grans figu­res de la política, la ciència, la cul­tura, l'art d'arreu del món, però neces­sito saber, ara més que mai, què pen­sen per­so­nes que tenim a prop, amb les quals pot­ser fins i tot ens cre­uem alguna vegada. Pel que he vist fins avui, crec que el camí ini­ciat és bo, i més es podrà millo­rar. Selec­ci­o­nar els per­so­nat­ges és una tasca difícil però molt impor­tant. No he rebut fins avui cap opinió contrària al canvi. I ja sabem que si no es diu res és que s'hi està d'acord. Ara només cal que les entre­vis­tes vagin adqui­rint una per­so­na­li­tat com han acon­se­guit altres dia­ris i que s'espe­rin amb interès.

Suple­ment de Cul­tura

Després d'un temps que els lec­tors esta­ven pre­o­cu­pats perquè temien per la sort del suple­ment de Cul­tura, després de les vacan­ces d'estiu no sola­ment ha tor­nat a sor­tir sinó que ho ha fet amb força, amb més pla­nes. En Pere Juhé ens feli­cita: “Després de la seva llarga història, pri­mer a l'Avui, i ara a El Punt Avui, penso que el qua­der­net ha fet la seva evo­lució i a hores d'ara és més cohe­rent que mai quant a forma i con­tin­guts: tota la infor­mació cul­tu­ral reu­nida en unes pàgines específiques i clas­si­fi­ca­des.” A més, en Pere ens fa uns sug­ge­ri­ments que agraïm i els passo a qui cor­res­pon­gui. Troba que els colors i la lle­tra que­den com difu­mi­nats i que en fan més difícil la lec­tura. També li agra­da­ria veure una infor­mació “inno­va­dora” sobre la sar­dana, que no es limités a l'agenda de balla­des i aplecs, que ja tenen el seu lloc. “Pen­seu que la nos­tra dansa té milers de segui­dors arreu de Cata­lu­nya”, ens diu. I, final­ment, li agra­da­ria veure una visió del que es cou en l'àmbit de la lite­ra­tura arreu del món. Ho estu­di­a­rem, Pere, no en dub­tis.

Acabo amb unes parau­les que m'adreça en Fran­cesc Sego­via. Venint de vacan­ces a les comar­ques giro­ni­nes s'ha ado­nat que l'edició d'aquí té més pla­nes que la naci­o­nal. Cer­ta­ment. Tot és un pro­blema de números, però si com­parés amb­dues s'ado­na­ria que infor­ma­ti­va­ment hi ha poca diferència. I que l'essen­cial hi és tot. “Que voleu eli­mi­nar defi­ni­ti­va­ment l'Avui?”, ens diu. De cap manera, entre altres coses perquè totes dues edi­ci­ons són El Punt Avui. Tant de bo tinguéssim més lec­tors i publi­ci­tat per poder fer créixer el diari. Espe­rem temps millors. De fet, tots els dia­ris han hagut de reduir el nom­bre de pla­nes. Què hi farem.