El perill és entre nosaltres

Espanya ho posarà molt difícil, però si hi ha alguna manera que la independència de Catalunya sigui impossible serà pel que fem els mateixos catalans. En el procés que s'ha engegat, moltes seran les andanades de l'aparell estatal, però no faran efecte si en els moments difícils es manté la determinació nacional catalana i del president de la Generalitat. No aporten cap argument que no es pugui desmuntar amb un raonament democràtic bàsic. Si hi ha alguna cosa que pot perjudicar el procés de veritat són els que, dient que estan per la independència o, si més no, no oposant-s'hi, surtin amb coses tan catalanes com ara els ciris trencats, agafant raves per les fulles o agafant-se-la amb paper de fumar.

D'això, malauradament, n'hi ha, i molt. Hi ha els que hi estan en contra i que, per no quedar malament, ara diuen que el més important, tant o més que el procés d'independència, és quina Catalunya independent volem. La resposta és tan senzilla com maliciós i inconsistent el seu argument: la Catalunya independent serà el que vulguin lliurement els seus ciutadans.

Hi ha també la lògica des partits polítics, que és la mateixa amb què cada dia molts tertulians construeixen una realitat paral·lela. Parlen de si hi ha d'haver eleccions anticipades, de quan els poden convenir més a cada partit, fins i tot que cal saber què passarà a les eleccions al País Basc o a Galícia per prendre decisions. Sembla mentida. No han entès que aquesta lògica purament partidista ha quedat fora del camí central. O potser sí que ho han entès, però prefereixen contaminar, que és el que han fet sempre. Són els que no volen entendre que Artur Mas actua com el president dels catalans abans que com a president de Convergència. Però ara, a pesar seu, hi ha una realitat central: l'èxit electoral serà per als que pensin en clau de país i canalitzin políticament la nova majoria social a favor de la independència. Els “partidistes” s'estavellaran.

I hi ha, finalment, els perepunyetes, que no per això són menys perniciosos: que si d'aquest no me'n fio, que si en Mas ho fa per electoralisme, que si aquests de l'ANC són tal cosa, que si jo sóc més independentista que tu... Són els que no fan ni deixen fer. Jo prefereixo els que diuen obertament que hi estan en contra. Però aquests hi són, i tot s'haurà de fer a pesar d'ells.