Federalisme espanyol

Agraïm a Mari­ano Rajoy la seva clare­dat: no hi ha marge per nego­ciar una Cata­lu­nya sobi­rana en l'actual marc cons­ti­tu­ci­o­nal. El pre­si­dente podrà ser un pusil·lànime, però és prou llest com per estal­viar-se el ridícul espantós que està fent el PSOE. Resulta tan risi­ble veure el pobre Rubal­caba o el Cebrián jugant la carta del fede­ra­lisme, xiu­lant la melo­dia cursi del Cataluña no nos dejes. Els matei­xos lla­dre­gots que fa sis anys ens feien empas­sar un Esta­tut side­ral (on és el Par­la­ment qui ens defi­neix com a nació i no pas We the Peo­ple) ara pre­te­nen fer-nos rose­gar l'enèsima trampa dels pro­gres. Pre­pa­rin l'estómac, joves, perquè els il·lus­trats de canyeta començaran a dis­pa­rar cas­ca­des d'afo­ris­mes uni­o­nis­tes atribuïts a Pi i Mar­gall, Josep Pla o D'Ors. Però aquests nanos de Madrid tenen un pro­blema: alguns ens hem pas­sat mol­tes hores a la bibli­o­teca com perquè ara ens aixe­quin la camisa. El fede­ra­lisme català, que ja té arrels en Prat de la Riba, no pre­te­nia con­ver­tir Espa­nya en una suma d'estats: som­ni­ava ordir un imperi català escam­pat per tota la península. Per això Pujol repe­tia ad nau­seam que el cata­la­nisme mai no podria ser sepa­ra­tista, sinó hegemònic. El nos­tre geni, molt crític amb Pi i Mar­gall, ja va adver­tir que molts fede­ra­lis­tes cata­lans aca­ba­rien emprant Cata­lu­nya com a sim­ple excusa per inten­tar escam­par el seu desig tro­nat d'un món obre­rista sense fron­te­res i fer-se un lloc a la política espa­nyola. Ho diu molt bella­ment a La Solució Cambó: “Si Pi i Mar­gall par­lava de la nos­tra Cata­lu­nya esti­mada, era només per defen­sar el fede­ra­lisme i el seu ide­ari inter­na­ci­o­na­lista. Li ser­via com d'un exem­ple con­cret per demos­trar que la huma­ni­tat ten­dia a les abs­trac­ci­ons bui­des de con­tin­gut que ell pre­di­cava.” El drama, per tant, no és que el PSC encara es declari fede­ra­lista, sinó que hagi per­ver­tit l'ori­gen hegemònic del terme. No ens indigna la impos­si­bi­li­tat del seu desig, sinó que el mateix anhel hagi estat un frau. Per això ara s'assem­blen tant el PSC i el PSOE. Final­ment, han aca­bat com­par­tint el mateix marc polític bui­dat: el fede­ra­lisme espa­nyol.