Marques de foc

Diuen que la biografia d'un escriptor és en els seus llibres. Narcís Comadira acaba de publicar una autobiografia que és la que correspon a un poeta: un recorregut pels versos que se li han ficat endins d'ençà que, de ben jove, va adonar-se de quina manera precisa la poesia permet formalitzar l'experiència. A la seva edat i amb la seva fecunda trajectòria, alliberat de l'ansietat de la influència que deia aquell, Comadira comenta els poemes que se li han fet memorables i que pot recitar per a ell mateix si una nit no agafa el son. Són les “marques de foc” que donen el títol a un llibre singular que, com aquell que res, esdevé una classe de literatura universal dictada amb llenguatge planer i sense cap engavanyament acadèmic. Són lectures d'un lector summament atent que, per entendre bé els versos i el sentit del poema, es dedica a traduir-los. Comadira és un traductor tan precís com virtuós i és, doncs, un luxe sentir-li explicar el ressons de la seva pròpia obra poètica. Traduir, repeteix sovint Comadira, és la millor maner de llegir. A Baudelaire, Auden o Leopardi, fins i tot els polonesos que tant admira, el poeta se'ls fa seus traslladant-los a la seva llengua, al català dels seus: Verdaguer i Sagarra, Carner i Foix, Ferrater i Vinyoli. Comadira, que en la introducció del seu darrer recull de poemes, Lent, ha escrit una memorable lliçó sobre els processos creatius en poesia, ens regala aquí unes “memòries” tocades per l'emoció recordada en la tranquil·litat de qui ja és més enllà de les vanitats grotesques i que, lleuger d'equipatge però “podrit de literatura”, explora la seva anella particular en la cadena de les generacions. “Podrit de literatura” és l'expressió que va fer servir Modest Prats en la presentació d'un llibre de Fonalleras. De tots dos, del mentor més gran i del narrador més jove, en parla Comadira en aquest llibre que vol celebrar amb intensitat els amics que l'han acompanyat i els poetes que l'han marcat. Narcís Comadira ens acaba de regalar una autobiografia de poeta que nodreix i vigoritza la nostra tradició literària.