Que no sembrin decepcions
El temps dirà si Artur Mas s'ha equivocat avançant les eleccions al 25-N, amb tot el que passa arreu del món, per iniciar un procés català d'autodeterminació.
Ara mateix es pot dir que tàcticament és un encert perquè amb la convocatòria avançada hi guanya més que no pas hi perd. Hi guanya: estalviar-se el calvari amb penitència inclosa de l'any passat d'haver de negociar un pressupost restrictiu pel 2013 amb el Partit Popular o aliar-se en altres aventures... D'aquí a dos mesos podrà renovar el govern “dels millors” sense que hi hagi traumes. Podrà renovar llistes de diputats sense hipoteques del passat. Obrirà un procés electoral amb una oposició socialista debilitada i amb una divisió clara de missatges. Encetarà una legislatura havent decaigut les comissions d'investigació al Parlament de caixes i món financer i de sanitat, i entre altres coses més que mai haurà esdevingut un líder de la coalició CiU per damunt de Duran i Lleida.
Amb el foc nou electoral, Artur Mas ha aconseguit treure's un pes de sobre i crear una sensació d'il·lusió, el resultat final de la qual ell ignora. Tot i que avança el compromís de convocar una consulta popular en què es preguntarà als ciutadans en la pròxima legislatura si volen o no volen l'autodeterminació.
En aquest sentit, caldrà veure la legalitat i com serà formulada la pregunta per saber l'eficàcia pràctica de la consulta.
Tot plegat és un pas de gegant. Fa pocs dies ningú s'hauria atrevit a creure que l'inici del curs polític seria d'aquesta magnitud. Un fet en què té molt a veure la manifestació de l'Onze de Setembre, però també la buidor que ha de sentir el president cada matí a l'hora d'asseure's al despatx i sentir-se lligat de peus i mans sense capacitat per resoldre temes tot esperant que els problemes escampin.
Ara, l'aventura ha començat. Artur Mas haurà de compaginar el seu projecte amb els problemes del dia a dia. Problemes que fins i tot preocupen més que el procés d'autodeterminació de Catalunya.
S'han creat unes expectatives a llarg termini que no poden decebre i que no poden ésser només tàctiques per guanyar unes eleccions per majoria absoluta.
De moment, l'expectativa de tot plegat aconsegueix que la gent torni a interessar-se per la política. Que siguin clars i que no sembrin decepcions...
