L'art de la por

La casu­a­li­tat ha vol­gut que, men­tre el pre­si­dent Mas avançava cap al que des de Madrid comen­cen a creure també que és el camí de la secessió, jo hagi començat a lle­gir L'art francès de la guerra, d'Ale­xis Jenni, premi Gon­court de l'any pas­sat. Pro­met, però n'he lle­git encara massa poc perquè en tin­gui una idea clara. Res a veure, doncs, amb el que passa a molts quan es tracta de par­lar de la secessió perquè, men­tre que entre els que vota­rien que sí a un referèndum sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya hi ha una majo­ria dis­po­sada a creure que el país hi sor­ti­ria gua­nyant, entre els con­tra­ris n'hi ha molts que diuen que hi per­dria. I ho diuen amb la mateixa segu­re­tat que els que pen­sen dife­rent, pres­su­po­sant, però, que, si con­ti­nua la situ­ació actual, dins d'Espa­nya, amb Espa­nya o essent part d'Espa­nya, hi sor­tiríem gua­nyant, cosa que, gene­ral­ment, no argu­men­ten. No hi ha, que jo ara sàpiga, un art espa­nyol de la guerra, però sí que hi ha les guer­ri­lles, aquesta guerra irre­gu­lar, tal com la defi­neix el dic­ci­o­nari, que ve de temps antics, però que els espa­nyols van començar a ano­me­nar amb aquest nom arran de la invasió fran­cesa de Napoleó Bona­parte. L'art de les guer­ri­lles avui és tan viu, que aquests dies des­co­brim tot de guer­ri­llers que espan­ten els cata­lans par­ti­da­ris de la secessió amb argu­ments més sibil·lins però també poc democràtics. No és l'art de la guerra, sinó de la guer­ri­lla, un art que fona­menta també els seus rao­na­ments en la por. La por de que­dar fora d'Europa, la por de que­dar fora de la Cons­ti­tució, la por d'empo­brir-nos més del que ens hem anat empo­brint, la por de frac­tu­rar Cata­lu­nya en dues comu­ni­tats com si als que no volen ser espa­nyols els fos molt més còmode con­ti­nuar essent-ho que no als que no volen dei­xar de ser-ho. Un dels que no ho volen dei­xar de ser ha dit aquests dies que els polítics no hau­rien de ser uns aven­tu­rers com pensa que és Artur Mas. Té, per des­comp­tat, tot el dret a no voler triar entre ser català i espa­nyol. Però i els que sí que ho volen deci­dir? Han d'estar-se'n una altra vegada?