Al mercat

Un mercat és un espai tan representatiu com ho pugui ser el consistori d'un Ajuntament. Obert, divers i, sobretot, democràtic perquè tothom ha de fer la mateixa cua independentment dels bitllets que dugui a la cartera. Si vas al mercat a comprar trobes que ara la gent parla obertament de l'independentisme, una qüestió que fa només un any enrere semblava que tots trobàvem massa delicada i massa íntima per esbombar-la davant d'una peixatera. Tot ha canviat, fins i tot el president Mas ho ha fet, i per fi actua com si hagués assumit que per plantar cara a Madrid cal dominar els secrets del regateig dels marxants però també el desvergonyiment de la peixatera. Amb cortesia i vassallatge ja s'ha vist que no anàvem enlloc, i ara que la independència està exposada a l'aparador dels productes de temporada, toca engegar a dida els protocols monàrquics i esquinçar d'una vegada les vores constitucionals. Tot això, la gent del mercat ho veu ben normal i corrent i en parla amb una claredat que encara trobem a faltar en alguns discursos polítics. Si pares l'orella, entre les parades setmanals fins i tot escoltes teories sucoses. Una: aquesta vegada tindrem la independència perquè ens la comprarem. Angoixada pel deute dels estats, Europa acceptarà negociar directament amb les regions que, com Catalunya, es volen separar d'un Estat deutor per convertir-se en un de pagador. Segona teoria: alerta amb els espanyols, que buscaran totes les dreceres per barrar-nos el pas i encara seran capaços de proclamar la República per intentar dividir els catalans entre convençuts i indecisos. El mercat és un escenari que els polítics solen trepitjar molt durant les campanyes electorals. Si hi anessin tot sovint podrien comprar-se millors discursos.