Moments històrics

Mireu que em ve a desgrat parlar de política, però em temo que no tinc més remei sabent que som només quatre gats els que hem viscut els tres moments històrics d'aquests temps al nostre país.

El primer fou el 1931. Durant un dia vam ser independents, però van venir els de Madrid a dir al Macià que si allò tirava endavant el senyor Esteve i els fabricants de Terrassa i els altres es trobarien sense clients a la península. La cosa va acabar amb un estatut tan retallat a les Cortes que a la seva manera ho va dir en Macià. Ens havien penjat la llufa dels innocents.

L'altre moment històric va arribar amb aquella manifestació de “llibertat, amnistia i estatut d'autonomia”. A la conspiratòria no hi hagué ningú dels d'enllà que no ens prometés un estatut digne. Ja ens ho vam trobar. Els castellans, quan es tracta de torejar-nos, ens les fan totes i al Suárez li va sortir brodat, hi havia una manera d'aigualir la nostra autonomia, donar-ne a tot bitxo amb la famosa fórmula que des d'aquí ningú no va rebatre, cosa que no entenc, d'allò del “café para todos”. I que cadascú es pagués el conyac. El corder se'l menjaria la monstruosa voracitat de Madrid, que cruspint sense mastegar s'ha ennuegat amb casos com el de Bankia.

A casa, els primers dies de la diguem-ne democràcia, els més savis, marcats per Marx, deien que quan hi havia justícia social desapareixen els problemes nacionals. Un dels homes més bons homes que conec posava l'exemple de Iugoslàvia. Ja sabeu que no va ser profeta, però des del marxisme ens vam quedar sense pacte fiscal. No em vingueu a carregar la culpa a qui no la té, que aquest vitricoll l'he viscut al dia.

Els catalans, amb la nostra sornegueria, contraposat al bou ensenyem un ase, que ha estat l'ase dels cops a pessics, clatellades i garrotades. L'ase les aguanta totes però no és mesell i era inevitable. Un dia, més d'un milió i mig de persones en un poble de set milions i mig va sortir al carrer. No podíem més. Aclarim-ho d'un cop. No som separatistes, ells són separadors.

Déu hi ajut. Que tirem endavant sense perdre el cap.