L'estranya parella

Quina parella formen José Tomás (Galapagar, Madrid) i Salvador Boix (Banyoles, Pla de l'Estany). El primer és el torero més famós de l'actualitat, i diumenge passat va torejar sis toros sis a la Monumental de Barcelona. El segon, que és el seu apoderat, és un home orquestra, toca la flauta i la mandolina i ha participat en grups d'animació infantil i en diferents formacions, la més recent el Quintet Lisboa. El repte d'enfrontar-se a sis toros és una ocasió en què el torero es reafirma o fracassa estrepitosament. Tomás acostuma a deixar-hi la pell davant de cada brau, arrisca fins al moll de l'os. No faré un panegíric del toreig, perquè no hi entenc i ben segur que amics, coneguts i saludats es deuen estar posant les mans al cap. Es preguntaran què hi faig aquí escrivint de toros, en un diari que des de la seva fundació va descartar parlar-ne. De petit, escoltava el programa de toros d'RNE i no he de pensar gens per citar els noms de Paco Camino, Diego Puerta, Manuel Benítez El Cordobés, Sebastián Palomo Linares o Santiago Martín El Viti. He assistit a alguna corrida i no m'ha semblat una bestiesa perquè, i per citar-ne només una, són molt més bèsties els amos de gossos perillosos que els porten indegudament. I no parléssim de com s'engreixen els anomenats animals domèstics. Però no volia anar per aquí. En Tomás, tot i haver tallat cinc orelles, no va tenir una gran tarda, però va sortir amb la senyera al coll, i encara que deu formar part d'una estratègia per combatre les 180.000 signatures que han entrat al Parlament contra les curses de braus a Catalunya, no deixa de ser significatiu. Veiem el que diu Boix de Tomás: «És un home de 32 anys, més aviat tímid, reservat, molt curiós. És molt bon conversador, un bon lector, és un home molt intel·ligent, molt afable, molt sensible sobretot amb les injustícies, molt preocupat pel sofriment i la desigualtat, molt rebel contra la mentida i la intolerància, menysprea l'ostentació.» Res més.