Futur

La història de l'Espa­nya actual arranca amb unes dades per­fec­ta­ment objec­ti­ves: 500.000 morts als fronts de la guerra civil i 300.000 a les rere­guar­des. Damunt d'aquesta pila colos­sal de mort la soci­e­tat ha après a evo­lu­ci­o­nar, a viure i a rein­ven­tar-se. Aquest pas­sat tràgic és encara el que explica la manera con­flic­tiva, inten­sa­ment emo­ci­o­nal, amb la qual el país es bara­lla amb ell mateix per deci­dir de quina manera ha d'estruc­tu­rar qual­se­vol fórmula de con­vivència en el futur. La solució màgica sem­pre ens ha sem­blat Europa (aquest paraula que prové de la mito­lo­gia, indica un mite o una rea­li­tat?). A Europa –aquest espai que, com la península, s'ha trin­xat en matan­ces des­co­mu­nals en les guer­res del segle XX– li dema­nem totes les solu­ci­ons i sobre aquest con­cepte tan difícil de defi­nir, hi pro­jec­tem tota mena d'espe­ran­ces. Europa, per exem­ple, hau­ria de donar-nos un parai­gua d'iden­ti­tat política comuna que ens per­metés ges­ti­o­nar les nos­tres iden­ti­tats naci­o­nals i emo­ci­o­nals. Pobra Europa, quina fei­nada! Men­tres­tant, tot el que tenim és una esqui­fida cons­ti­tució euro­pea que esta­bleix la uni­tat monetària dels estats adme­sos al club. De les arrels cul­tu­rals que han con­for­mat la idea d'Europa no se'n parla. No es parla dels refe­rents cul­tu­rals i reli­gi­o­sos com­par­tits, ni es parla de les barbàries que són marca de la casa. El novel·lista Andrés Tra­pi­e­llo ha fet notar un fet curiós en relació amb les nos­tres guer­res: no es troba mai ningú que admeti ser autor de cap d'aquests morts. Avan­cem –amb ensurts i pata­ca­des–
guiats per la il·lusió eco­no­mi­cista de l'euro, però no tro­bem la manera de crear iden­ti­tat euro­pea a par­tir de les llums pro­di­gi­o­ses i les ombres sinis­tres de la nos­tra tra­dició. Tam­poc aca­bem de posar damunt la taula que el desit­ja­ble horitzó fede­ra­lista d'uns Estats Units d'Europa, a la manera dels EUA, s'ha de bas­tir sobre el fet que el geni d'Europa és el de la diver­si­tat lingüística, cul­tu­ral i social. Per ara, i l'euro a banda, sem­bla que el gran ele­ment de cohesió euro­peu és un negoci ame­ricà: la visita obli­gada a l'Euro-Dis­ney.