El senyor Esteve

Allà temps, quan tots pontificaven posant-se seriosos amb tota cosa que fregués la bona nova de Marx, n'engegaven una que rebrota avui: hom no pot ser alhora socialista i nacionalista. Ara hi ha una mena de marxisme amagat vergonyosament sense citar gairebé mai el gran profeta barbut que et fa témer un marxisme fet a totes i tururut viola. No pot fer a totes perquè la rebel·lió contra la justícia rebrotarà mentre hi hagi ferotgies capitalistes.

Tanmateix el marxisme pur s'ha estifollat perquè no creu en el senyor Esteve ni en el Met de Ribes.

Amb això s'obliden que el profeta Marx en un raconot d'El capital fa l'elogi dels gremis medievals que són el senyor Esteve en la seva època més brillant quan un sabater s'enterrava com un noble al claustre de la catedral de Barcelona.

Els nostres grans teòrics parlaven de lluita entre el capital i el treball, així mateix però entre uns i altres hi havia la burgesia amb la botigueta Puntual. Mena de gent maleïda potser perquè tots aquells teòrics en venien de pares.

Agafant-s'ho per l'altra banda, el capitalisme amb els seus orígens puritans en els quals la riquesa és senyal de protecció divina ha arribat a fer monstres que en diuen multinacionals que només pensen en la pela i perillen entre d'altres d'arranar-ho tot, mentre ens fan pair un Pare Noel vestit amb els colors d'aquell beire.

Però als Estats Units, la pàtria d'aquests monstres famolencs, hi pesa tant l'economia d'aquests com les d'un taller o una botiga o una fabriqueta a la mida del senyor Esteve.

El mal de Madrid és el seu deliri de grandeses i fan una economia babilònica, un monstre amb peus de fang sense burgesia, que acaba caient com Bankia, que per cert és una casa que va de gairell.

A Catalunya hi han estat més importants les fàbriques de mida mitjana que les grans empreses; penso en el meu Llobregat i en el meu avi de Terrassa, tots a fàbriques tancades. Però si rebrotem serà gràcies a algun nét del senyor Esteve potser no tan puntual, però més imaginatiu.