L'enquesta

Va ser tot un detall que diven­dres d'ara fa una set­mana, l'últim dia de la His­pa­ni­dad, el minis­tre de la Pre­sidència, que és el que mana la gent que tre­ba­lla al Cen­tre d'Inves­ti­ga­ci­ons Sociològiques, CIS, no donés festa als seus assa­la­ri­ats i no impedís que, així a l'atzar, una dona d'entre 30 i 40 anys, truqués a la porta de casa més o menys a la mateixa hora que alguns d'aquells que volen ser cata­lans i al mateix temps espa­nyols es mani­fes­ta­ven a la plaça de Cata­lu­nya de Bar­ce­lona. “Em vol­dria con­tes­tar una enquesta?”, em va dir. “Però avui no és festa?”, vaig pre­gun­tar-li sorprès. “A efec­tes pràctics no, el nos­tre cap sap que avui és un bon dia per tro­bar la gent a casa”. L'enquesta, per des­comp­tat, era sobre política: què en pen­sava del pre­si­dent Mas, si recor­dava quin par­tit havia votat a les últi­mes elec­ci­ons, si me'n pene­dia i a quin par­tit vota­ria si hi hagués elec­ci­ons demà i, també, és clar, si em sen­tia català o espa­nyol i des de quan. Em va sor­pren­dre però també veure que, a mesura que m'anava decan­tant, diguem-ne, a favor de l'equip de casa –bé, del que només es fixa en la casa que avui quasi tot­hom, se senti espa­nyol o no, està d'acord a dir que sent com la seva–, la dona s'anava ani­mant i m'anava dient que ella també coin­ci­dia amb el que jo pen­sava. “I som molts?”. “Aquí, a Girona, entre els cata­lans que, a més, són cata­la­no­par­lants, pràcti­ca­ment tot­hom”. I així vam anar con­tes­tant l'enquesta en estèreo o, si ho volen, per par­tida doble. I això pas­sava l'últim dia de la His­pa­ni­dad que no hem cele­brat, que és –comença a sem­blar– també l'últim de tots que no hau­rem cele­brat, men­tre allà, que és com dir aquí, una colla de gent a qui costa enten­dre que són mino­ria es mani­fes­ta­ven recla­mant no dei­xar de ser espa­nyols, cosa que, jo diria, que pràcti­ca­ment tot­hom està dis­po­sat a con­ce­dir-los, sem­pre, és clar, que ells no vul­guin ator­gar aquesta ració doble de naci­o­na­li­tat a tots aquells que no érem a la plaça de Cata­lu­nya de Bar­ce­lona el 12 d'octu­bre al mig­dia. Més o menys, uns 7.494.000 cata­lans, comp­tats a l'estil dels popu­lars que encara ens manen.