Els EUA i l'altre món

Els vuit mili­ons de per­so­nes que es van que­dar sense llum i els fami­li­ars de la qua­ran­tena de morts que va oca­si­o­nar l'huracà Sandy al seu pas per la costa est dels EUA el recor­da­ran com el que ha estat: una mal­ves­tat de la natu­ra­lesa. Tan­ma­teix, tot i el seu gran impacte mediàtic, Sandy no s'ha reve­lat com una catàstrofe capaç de fer tron­to­llar la con­fiança pública en les auto­ri­tats i cap­gi­rar el resul­tat de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als que se cele­bren dimarts que ve com va fer l'any 2005 l'huracà Katrina, que, a més de mal­me­tre la ciu­tat de Nova Orle­ans, va enter­rar la pre­sidència de George W. Bush.

Així, d'aquí a qua­tre dies, el pri­mer dimarts després del pri­mer dilluns de novem­bre, els nord-ame­ri­cans ele­gi­ran el seu pre­si­dent en uns comi­cis que pro­me­ten ser ajus­tats. Des de la lògica euro­pea, el gua­nya­dor hau­ria de ser el pre­si­dent Barack Obama, però la lògica euro­pea compta poc als EUA, un país tan cen­trat en si mateix que els dos aspi­rants a la pre­sidència –Obama i el seu rival Rom­ney– amb prou fei­nes van tenir una paraula per al vell con­ti­nent en els tres debats en què es van enfron­tar. Als EUA, Europa i la resta del món són, sen­zi­lla­ment, l'altre món. Un lloc llunyà i aliè que només té interès en la mesura en que afecta la segu­re­tat i el benes­tar de la que encara es con­si­dera la pri­mera i única super­potència.

En les elec­ci­ons de dimarts que ve podria donar-se el cas estrany i sur­re­a­lista, però no impos­si­ble, d'un empat. Si Obama i Rom­ney –que ha fet veri­ta­bles piru­e­tes per aparèixer com un mode­rat i dis­si­mu­lar el seu caràcter ultra­con­ser­va­dor– obtin­gues­sin els matei­xos vots elec­to­rals, el món es podria veure con­fron­tat amb l'esce­nari demen­cial d'un pre­si­dent repu­blicà –Rom­ney– i un vice­pre­si­dent demòcrata, Joseph Biden, que garan­ti­rien un període exci­tant per a la super­potència i per a tots.