Irreductibles

D'entre totes les fra­ses del sin­gu­lar mani­fest que han sig­nat els intel·lec­tu­als espa­nyols con­tra la inde­pendència de Cata­lu­nya, s'ha vol­gut donar un cert valor al frag­ment en què s'asse­gura que si “no obs­tant això, el sen­ti­ment inde­pen­den­tista es mani­festa con­trari de manera per­ma­nent i irre­duc­ti­ble”, la seva con­vicció demòcrata els obli­ga­ria a “pren­dre-ho en con­si­de­ració per tro­bar una solució apro­pi­ada i res­pec­tu­osa”. Mira, que bons que es mos­tren de cop i volta aquests pro­gres­sis­tes que tot just comen­cen a piu­lar quan veuen a venir que els cata­lans estem deci­dits a mar­xar! Fins ara, el silenci més igno­miniós. Ni quan se'ns van crus­pir l'Esta­tut, ni quan ens han ata­cat la llen­gua... Bé, tant li fa, perquè, de fet, el mani­fest en qüestió fa veure que diu molt quan, en el fons, diu el mateix de sem­pre: Espa­nya és una i indi­vi­si­ble i els cata­lans som una colla de res­sen­tits mani­pu­lats i enga­nyats que no som cons­ci­ents de la monu­men­tal bar­ra­bas­sada que dema­nem. D'altra banda, com cer­ti­fi­ca­ran que un sen­ti­ment és “per­ma­nent i irre­duc­ti­ble”? I fixeu-vos-hi, ni lla­vors s'hi ave­nen al dret a deci­dir. Només pro­me­ten pren­dre-ho en con­si­de­ració per tro­bar una solució apro­pi­ada. Ai, senyor!