Desnonats

Els últims dies s'ha pogut cons­ta­tar clara­ment una altra de les nom­bro­ses i peno­ses con­tra­dic­ci­ons de la nos­tra soci­e­tat. Per una banda s'ha començat a par­lar a bas­ta­ment i amb seri­o­si­tat del drama dels des­no­na­ments de famílies que no poden pagar la hipo­teca. I, per l'altra, també s'han començat a plan­te­jar, amb timi­desa, opci­ons per treure pro­fit de la immensa quan­ti­tat de pisos buits que omplen les nos­tres pobla­ci­ons. L'Ajun­ta­ment de Girona, per exem­ple, ha començat a nego­ciar amb les enti­tats finan­ce­res perquè li cedei­xin pisos buits per a fina­li­tats soci­als. O sigui, per a aque­lles per­so­nes amb pro­ble­mes per acce­dir a un habi­tatge. Però el súmmum de la con­tra­dicció és que aquests pisos que les enti­tats finan­ce­res hau­rien de cedir, es des­ti­na­rien a aco­llir aque­lles per­so­nes que han que­dat sense casa... pre­ci­sa­ment per culpa d'aques­tes matei­xes enti­tats finan­ce­res. De manera que el mateix banc o caixa que des­nona per no pagar, és el que posa­ria un pis per aco­llir el des­no­nat. El món al revés! I un món en el qual, tal com ha adver­tit el defen­sor de la ciu­ta­da­nia de Girona, Ramon Llo­rente, hi ha “una guerra entre pode­ro­sos i gent que no té capa­ci­tat per reac­ci­o­nar”. El cas és que la bola de neu dels des­no­na­ments s'està fent tan grossa que s'està esca­pant de les mans. A la borsa de llo­guer social de l'Ajun­ta­ment de Girona hi ha uns 230 pisos, però es cal­cula que a la ciu­tat ja hi ha hagut prop de 1.200 des­no­na­ments de famílies. De manera que es neces­si­ten un miler d'habi­tat­ges per cobrir les neces­si­tats. Davant d'una rea­li­tat com aquesta, que malau­ra­da­ment es repe­teix a mol­tes altres pobla­ci­ons del nos­tre entorn, aquests “pode­ro­sos” que són els bancs i les cai­xes no poden mirar cap a un altre cos­tat. No es tracta de rega­lar res a ningú, sinó d'ofe­rir llo­guers més asse­qui­bles, d'entre 100 i 200 euros men­su­als. Tots sabem que per a un banc això no arriba ni a xava­lla. Però no val més això que res? No val més ofe­rir uns pisos amb llo­guers a preus asse­qui­bles, abans que tenir-los total­ment buits sense treure'n cap pro­fit? Ningú no diu que la solució hagi de ser fàcil. Però el pri­mer pas per solu­ci­o­nar un pro­blema és adme­tre que exis­teix. I, de moment, sem­bla que es va pel bon camí. Tot i que després també falta volun­tat d'entesa. I, per arri­bar a l'entesa, sovint calen renúncies: en aquest cas vol dir que les enti­tats finan­ce­res renunciïn a una part del seu negoci.