Frases en campanya

Els direc­tors de cam­pa­nya dels par­tits saben que un mot o una imatge mal tri­ats poden fer per­dre milers de vots. Ana­lit­zem totes les can­di­da­tu­res no des dels pro­gra­mes matei­xos sinó des de la llen­gua mateixa, eina de comu­ni­cació que per­metrà gua­nyar o no més vots del per­cen­tatge d'inde­ci­sos, que és impor­tant per decan­tar la balança.

Dins el ven­tall inde­pen­den­tista, i amb graus diver­sos, tenim lemes que ome­ten el verb, si més a la pri­mera part de la frase, com ara CiU (“La volun­tat d'un poble”), Esquerra-Cata­lu­nya Sí (“Un nou país per a tot­hom”), Soli­da­ri­tat Cata­lana (Inde­pendència 2014), la CUP ((és) “L'hora del poble”) –el verb “és” en aquest dar­rer cas és buit de sig­ni­fi­cat, no aporta un tret semàntic dis­tin­tiu–, Ini­ci­a­tiva (“Dret de deci­dir, sí. Drets soci­als també”). L'esquerra per excel·lència, però, entra amb un verb: “I tant si podem!”, que recorda el “We can” de l'Obama. I dins el ven­tall fede­ra­lista, el PSC (“Fede­ra­lisme”).

Totes aques­tes can­di­da­tu­res, lle­vat el kamikaze del PSC, advo­quen per la idea d'un poble, una volun­tat, un país, tot­hom (¿de tots els colors?), i és que els mis­sat­ges cer­quen l'impacte més mediàtic, acom­pa­nyats d'imat­ges, música, cançons... Sumar sense fis­su­res, perquè el posi­ci­o­na­ment és clar pel dret a deci­dir.

Al ven­tall uni­o­nista, tenim el PP, també sense verb (“Cata­lu­nya, sí; España també”) i Ciu­da­da­nos (“Mejor uni­dos”). També ome­ten el verb, i apel·len que no hi hagi “sepa­ració”, amb la qual cosa poten­cien o fomen­ten, davant aquesta acció, la reacció, que és mobi­lit­zar-se al vol­tant d'un sol poble, la de sumar des del res­pecte per la diferència.

En una Cata­lu­nya del segle XXI, les fra­ses es refor­cen per la xarxa i amb vídeos, com ara el del PP, que sosté que en un pos­si­ble estat català es pro­hi­bi­ran els cognoms cas­te­llans. L'exem­ple que fa ser­vir és el d'un senyor que el pri­mer dia de la inde­pendència al regis­tre civil li diuen que s'ha de can­viar el cognom García o Gar­cia per Gar­riga. Doncs bé, amenaça de la por amb una gran dosi d'ignorància, perquè pre­ci­sa­ment Gar­cia és un cognom tra­di­ci­o­nal­ment català, a més de ser un muni­cipi de la Ribera d'Ebre, i l'ha por­tat el mateix Rec­tor de Vall­fo­gona, que es deia Vicent Gar­cia, nas­cut a Tor­tosa al segle XVI. Sigui com sigui, però, l'ori­gen del cognom, Cata­lu­nya sem­pre ha sigut un país obert i res­pectuós, i aquesta amenaça de la por ja no afecta els cata­lans, perquè fa massa temps que estem patint les polítiques con­ser­va­do­res que per­ju­di­quen cada vegada més les clas­ses més des­fa­vo­ri­des.

Els uni­o­nis­tes defen­sen la no-sepa­ració, amb un detall ortogràfic curiós. Fixem-nos en la Cata­lu­nya amb ny i España amb ñ, una gra­fia que oculta la Cata­lu­nya folklòrica i espa­nyo­lit­zada que tant ens ha pre­di­cat recent­ment el minis­tre d'Edu­cació.

Esquerra-Cata­lu­nya Sí repre­senta amb el mis­satge de cam­pa­nya una esquerra mode­rada, perquè posa l'accent només a “Un nou país per a tot­hom”. ¿I un país nou per a tot­hom? L'adjec­tiu davant del subs­tan­tiu té un valor metafòric (sinònim d'un altre). Quan va a dar­rere hi tro­bem el sen­tit més recte.

Ens que­den deu dies més de cam­pa­nya, deu dies més per viure aquests lemes, per repen­sar el futur d'aquest país, un futur que ana­lit­zat des de la llen­gua ho és tot menys incert. Volun­tat i capa­ci­tat d'un poble que vol ser pro­ta­go­nista cap­da­van­ter al segle XXI. Dels lemes al sig­ni­fi­cat de les parau­les perquè les des­co­di­fi­qui l'elec­to­rat, amb esce­na­ris nous que hau­rien de bene­fi­ciar la gent més vul­ne­ra­ble.