Un altre arbre que cau

A Brussel·les enguany no hi haurà arbre de Nadal a la Grand-Place. El substituiran per una estructura d'acer lluminosa, un arbre 2.0 en diuen; amb la intenció de “treure-li la pols al Nadal”, ço és de modernitzar-lo. Quan un Ajuntament fa innovacions artístiques, malament rai. Una regidora del partit democratacristià flamenc, després de relacionar-ho amb el canvi de nom del tradicional mercat de Nadal, que ara es diu “Plaisirs d'hiver” –sembla el títol d'un film eròtic–, denuncia que hi ha un motiu religiós al darrere. Es tractaria, ras i curt, de no molestar els musulmans. “Què més veurem? Suprimiran els ous de Pasqua perquè es refereixen a la Pasqua?”, es pregunta la regidora. El batlle mira de treure ferro a la qüestió parlant d'“aliar la tradició i la modernitat”, no faltaria sinó, i de “rellançar el concepte de Nadal”, que potser cal?, i en tot cas, és feina de l'Ajuntament? És clar, molta gent han entès que hi ha un procés de liquidació de les tradicions –en aquest cas un antic símbol pagà incorporat al cristianisme– que difícilment es pot considerar desconnectat del fet que a hores d'ara uns 300.000 dels poc més d'un milió de brussel·lesos són musulmans, perquè es pot dir que l'anomenada capital d'Europa és la ciutat europea més islàmica. La punta de l'iceberg d'aquest ascens és un partit anomenat simplement Islam, que en les eleccions municipals de fa un mes
va obtenir dos regidors en sengles municipis de la regió de Brussel·les. Un d'ells, que en públic rebutja encaixar la mà i mantenir contacte visual amb cap dona, i que fa nou anys va ser condemnat a presó per apallissar la muller, ha afirmat en campanya que vol aportar ètica, ja que “si no tenim ètica som com els animals”, i parla obertament d'instaurar la llei islàmica, la sharia, mitjançant un referèndum a convocar d'aquí a deu, quinze o vint anys. No falta gaire, doncs; potser encara veurem les nostres eurodiputades obligades a portar vel per anar al Parlament europeu, o vetades de circular sense companyia masculina. Si els petits canvis són poderosos, més ho deuen ser els grans. La substitució demogràfica experimentada les últimes dècades a Europa no es farà sense conseqüències culturals ni trasbalsos socials. L'euroislam és una hipòtesi per entretenir assagistes, només europeus per descomptat, i l'islam anomenat moderat un desig no correspost. El cas és que la democràcia està amenaçada i les nostres tradicions retrocedeixen a ulls vistents.