Homes d'estat

El lec­tor haurà obser­vat que hi ha una cam­pa­nya elec­to­ral en curs. És el moment clau en les soci­e­tats democràtiques i no cal menys­te­nir-ne l'alt valor. Ara, els grans demòcra­tes de la història han ten­dit a rela­ti­vit­zar la democràcia, han ten­dit a pre­sen­tar-la com el menys dolent dels sis­te­mes pos­si­bles. Hi cre­uen tant que la volen pro­te­gir dels exces­sos d'expec­ta­tiva i la pre­sen­ten modesta en les seves pos­si­bi­li­tats per pre­ser­var-ne l'essència. Per això el mateix Churc­hill, que va encar­nar com ningú la defensa a mort de la democràcia davant els tota­li­ta­ris­mes del segle XX, se sen­tia amb auto­ri­tat moral per apun­tar-ne les man­can­ces. En un cèlebre dis­curs al Par­la­ment, el 1947, la va defi­nir amb la gràcia habi­tual amb aquesta frase: “Diuen que és la pit­jor forma de govern si n'excep­tuem totes les altres que s'han anat pro­vant.” La seva defensa radi­cal dels valors democràtics anava acom­pa­nyada de la idea, doncs, que no par­lem de res sagrat ni per­fecte. L'home havia vis­cut massa de prop l'entu­si­asme gene­ral que havien gene­rat els il·lumi­nats líders de mas­ses dels anys trenta. La democràcia era, de fet, una sen­sata cura con­tra el fana­tisme i per això no tenia manies a l'hora de mati­sar-ne les vir­tuts: “El millor argu­ment con­tra la democràcia és una con­versa de cinc minuts amb el votant mitjà”, va arri­bar a dir. Si par­ti­cipés en les tertúlies d'avui dia, al senyor Churc­hill el tro­ba­rien molt política­ment incor­recte. Les seves cau­te­les, però, ja vati­ci­na­ven el votant de les democràcies moder­nes que se sol sen­tir per­fec­ta­ment satis­fet d'haver votat el dolent con­tra el pit­jor. Només amb el temps s'acaba veient si el nos­tre vot va ser per a un polític de pas­sada o per a un home d'estat. Un altre pri­mer minis­tre britànic, Lloyd George, ho va dir així: “Un polític és una per­sona amb qui no estàs d'acord. Si hi estàs d'acord, és un home d'estat.” La set­mana vinent podrem votar polítics i, amb el temps, sabrem si hem votat algun home d'estat. La con­dició deter­mi­nant per esde­ve­nir home d'estat és la d'haver mort quinze o vint anys enrere.