Opinió

Millor lliures

En un marc europeu, en un món global. Sense fronteres. Millor ser lliures. Lliures per poder esmenar tots els greuges

Set­mana clau prèvia a unes elec­ci­ons que han de mar­car l'abans i el després de la història de Cata­lu­nya. Tot­hom arreu del món ens mira, l'opinió pública inter­na­ci­o­nal es fixa en nosal­tres. S'és molt cons­ci­ent que els cata­lans votant exer­ci­rem un dret democràtic i que obri­rem una via sense pre­ce­dents a Europa. Tenim una opor­tu­ni­tat única de deter­mi­nar d'una manera lliure, democràtica i pacífica el nos­tre futur, el dels nos­tres fills i el de les gene­ra­ci­ons futu­res. El que farem serà votar lli­ber­tat.

A Europa pre­sen­tem un model d'iden­ti­tat naci­o­nal que ens fa ser exem­ple d'ober­tura, d'inte­gració, de voler ser a par­tir de la lliure elecció cul­tu­ral i iden­titària. Hem esde­vin­gut model del naci­o­na­lisme con­tem­po­rani basat en l'adopció naci­o­nal sense cap requi­sit impo­sat més enllà de la volun­tat de tot un poble. Un sol poble. Sense dis­tin­ci­ons de raça, sexe, religió o ads­cripció.

En un procés il·lusi­o­nant, engres­ca­dor, d'opti­misme i d'espe­rança en el futur imme­diat, aquests dies de cam­pa­nya dei­xen un mal gust de boca. No se n'ha de fer cas, no ens ha d'afec­tar. És l'arma més pobra d'un ide­ari, l'espa­nyo­lisme exclo­ent, que mos­tra sense rubor ni màscara la seva faç més nítida. La raó per la qual a tot arreu on s'ha impo­sat, Amèrica, Flan­des, les Fili­pi­nes o l'Àfrica –la llen­gua, però, “compañera del impe­rio”–, el record més pro­fund és la barbàrie, la bru­ta­li­tat extrema, la inti­mi­dació, l'insult, el racisme, el menys­preu, el sar­casme, la immo­ra­li­tat gene­ral, corol·lari tot del saqueig econòmic, de l'apro­pi­a­ment de tota la riquesa pos­si­ble.

avui tot això ha esde­vin­gut un ide­ari buit, arcaic, cec i sord a com va el món actual. Si no fos pel poder que tenen els seus mit­jans de comu­ni­cació, seria ine­xis­tent, una anti­ga­lla cadu­cada davant la força de la democràcia. On es demos­tra, com deia Joan Fus­ter, que sota la capa d'esquer­res o de dre­tes, en el fet de ser espa­nyols exclo­ents i en el fet de negar la igual­tat naci­o­nal són exac­ta­ment iguals Rajoy, Aznar, Igle­sias, Bono i Guerra. O els ser­vi­dors major­doms que fan la seva feina. Éssers que no defen­sen el país on res­pi­ren, on han nas­cut, el país que els ofe­reix una lli­ber­tat que ells ens volen negar.

En l'Espa­nya que impo­sava les lleis per dret de con­questa hi havia la llarga ombra pretèrita del regne de Cas­te­lla, on no hi havia amor a la feina, estalvi, pro­ducció manu­fac­tu­rera o indus­trial, comerç o elogi del saber i la cul­tura. En l'extra­or­di­nari El Qui­xot, com bé va demos­trar un dels millors his­to­ri­a­dors uni­ver­sals con­tem­po­ra­nis, Pierre Vilar, hi ha una soci­e­tat ins­tal·lada en la hidalguía, el noble que ha vin­gut a menys, en què ningú tre­ba­llava. Un regne cas­tellà que vivia del saqueig dels tre­sors que venien d'Amèrica, del tràfic d'esclaus. Els camps esta­ven aban­do­nats, la pobresa era gene­ra­lit­zada, el pícaro és el comú refe­rent. Fins al 1783 el rei d'Espa­nya no va deter­mi­nar que els ofi­cis manu­als no eren des­hon­ro­sos.

El nos­tre vot del dia 25 és un vot car­re­gat de memòria històrica. Des del 1714 ençà atro­pe­llant-nos en una guerra cruel amb milers de morts, des­trucció gene­ra­lit­zada, una extorsió econòmica i el pri­mer gran exili. Des­truïen les nos­tres lleis i ens impo­sa­ven les seves. També serà un vot pel des­greuge. Dir prou per sem­pre més a la per­se­cució de la llen­gua –temo amb por la res­posta geno­cida, encara pit­jor que la pre­sent, a la resta de Països Cata­lans.

Ara podrem mos­trar un orgull com a poble, mal­grat que sem­pre ens han vol­gut arros­se­gar per terra i ens han fet per­dre l'auto­es­tima. Quan voti sé que ho faré pels meus fills i pel demà, però també per l'ahir. Pel record del meu pare, sol­dat de la Lleva del Biberó. Per la meva mare, sem­pre de la casa, tan de la terra. Per la gent del meu poble en el sen­tit més con­cret i més gene­ral. Pels que vivien aquí i per tots aquells que van haver de pren­dre els camins que l'exili i l'emi­gració els van mar­car.

En un marc euro­peu, en un món glo­bal. Sense fron­te­res. Millor ser lliu­res. Lliu­res per poder esme­nar tots els greu­ges. No és casu­a­li­tat que la zona de pas més franc de l'Estat, la que geogràfica­ment comu­nica més bé via França amb la resta d'Europa sigui la que tin­gui uns dèficits més escan­da­lo­sos. La decisió de les inver­si­ons és política, no econòmica. Al revés de tot el món. Aquí hem d'afe­gir unes quan­tes vícti­mes mor­tals, sem­bla que tant els fa; pri­mer la política espa­nyola pura i dura, pri­mer els interes­sos elec­to­rals dels par­tits uni­o­nis­tes i dels seus homes i dones de palla depen­den­tis­tes, forçada­ment units a Espa­nya.

Podríem esmen­tar milers de greu­ges, d'anys i panys, en les face­tes més diver­ses. Però el que sem­bla que és bàsic per deci­dir el vot és fer-se la pre­gunta. Quin futur ofe­reix Espa­nya als cata­lans? La res­posta no pot ser més diàfana. El que fins ara hem tin­gut, o pit­jor. Espoli fis­cal, deci­si­ons polítiques per damunt de raons econòmiques, ergo, càstig a l'aero­port de Bar­ce­lona, Girona, Reus i Alguaire. No apos­tar de manera veri­ta­ble pel cor­re­dor medi­ter­rani, lleis a la seva mida i una acti­tud mise­ra­ble a favor de l'invent geno­cida d'un pretès ara­gonès ori­en­tal, en con­tra del català a les Illes i al País Valencià. Sense obli­dar l'ús gai­rebé nul de la llen­gua i la falta de poten­ci­ació en la Justícia, els atacs a l'escola i el desig fran­quista res­sus­ci­tat de voler-nos espa­nyo­lit­zar. Són parau­les i acci­ons seves.

Espa­nya és un pèssim negoci per a Cata­lu­nya. Ens espo­lia, ens opri­meix, ens empo­breix, ens nega la nos­tra iden­ti­tat i la nos­tra cul­tura i ens insulta; per això, el camí és clar. Millor ser lliu­res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.