anàlisi
Demà salpem
Diu un conte que hi havia un circ que tenia un elefant petit i el propietari cada dia el lligava amb una cadena a una estaca. L'elefant cada dia intentava alliberar-se'n per poder tenir més llibertat, però no tenia prou força, fins que després de molts intents va desistir d'intentar-ho. L'elefant es va anar fent gran i ja tenia molta força per poder-se alliberar de l'estaca, però ja feia temps que havia acceptat la seva dissort i havia desistit dels seus intents d'alliberació. Ho donava per impossible.
Avui és un dia molt especial, històric, per a Catalunya i ho és tant que el mateix Mariano Rajoy qualifica aquestes eleccions com a més importants que les espanyoles. El fet que més de vuitanta mitjans de comunicació nacionals i internacionals s'hagin acreditat per seguir la campanya d'Artur Mas també demostra l'interès que tenen. Avui, durant tot el dia però especialment a partir de les vuit de la tarda, tots els ulls miraran cap a nosaltres. És per això que el dia que farem història també ha de ser un dia històric per nosaltres en la demostració de la pulcritud democràtica i normalitat d'aquestes eleccions, i contundència per expressar la nostra voluntat.
La campanya no ha pas estat ni pulcra ni gaire democràtica. Durant aquests dies hem tingut la interferència d'una vaga general, cosa insòlita en una democràcia, i la irrupció d'un informe sorprenent, que no és tal informe, fet per la policia espanyola i amb una aparença d'haver-se fet a corre-cuita, un fet impensable en un país democràtic. Això ha convertit l'Estat espanyol en un país policial orwelià, on qualsevol denúncia anònima serveix per acusar públicament i demanar que sigui la víctima qui aporti la prova de la seva innocència. Aquesta imatge de decadència democràtica que estan donant tots els estaments i les institucions espanyoles a Europa i al món encara afavoreix i justifica molt més la necessitat que tenim de transformar aquest dia en històric.
No tinc cap dubte que avui encetem un camí nou i apassionant, però també tinc la seguretat que serà un camí difícil, ple de tota mena d'entrebancs i incomprensions. La campanya només n'ha estat un petit tast, encara no han disparat la munició gruixuda. Però també confio molt amb la nostra capacitat de resistència i de compromís.
És per això que cal que ningú s'enganyi; a partir de demà, tindrem la mateixa crisi econòmica, tindrem el mateix endeutament i obligacions contretes, i tindrem les mateixes o més dificultats de finançar-nos i de rebre diners del govern espanyol. La llibertat i la riquesa només ens les podem guanyar nosaltres.
En plena crisi econòmica els catalans tenim punts forts d'esperança: tenim unes exportacions que, malgrat tot, creixen, i un turisme que també creix. Així que l'economia occidental millori, tenim la capacitat de ser dels primers d'aprofitar-ho. És per això que el nou govern català, que desitjo que surti molt enfortit de la voluntat democràtica del dia d'avui, hauria de tenir dos elements claus i netament visibles en la composició jeràrquica del govern: la reconstrucció nacional i l'econòmica. La importància i la dificultat de les dues accions són tan grans que no poden estar a mans ni de l'aritmètica de les quotes de coalició i ni tan sols de la militància; han d'estar en les millors mans que té el país. Parafrasejant l'eslògan de campanya de CiU, diria: en moments excepcionals, calen governs de qualitat excepcionals. I aquest és un moment excepcional.
Avui podem fer que aquest elefant faci servir la força que li ha donat la natura i que una gran munió de catalans puguem dir amb tota contundència el que va dir Salvador Cardús: “president, demà a primera hora salpem.” Només depèn de nosaltres.
