Els hem donat tema

Els dia­ris que s'edi­ten a Madrid i arri­ben a la resta de l'Estat han acon­se­guit el Guin­ness de la imper­tinència gràcies a Cata­lu­nya. Durant tota la cam­pa­nya elec­to­ral al nos­tre Par­la­ment, després i fins ara mateix, els seus gase­ti­llers i colum­nis­tes no ha parat de llançar tor­pe­des con­cep­tu­als con­tra el senyor Artur Mas, el cognom del qual, accen­tuat d'acord amb la gramàtica cas­te­llana, els ha ser­vit per cons­truir engi­nyo­ses sentències con­tra­po­sant-lo a la paraula menos. Si algú volgués reco­pi­lar en un lli­bre el nom­bre de colum­nes publi­ca­des sobre la utopía sece­si­o­nista, li cal­dria més d'un volum, i amb l'afe­gitó “con­ti­nuarà”. Fa uns dies, un dels colum­nis­tes amb més pedigrí periodístic (acaba d'impar­tir el seu magis­teri en un congrés a la Uni­ver­si­tat Com­plu­tense a propòsit, pre­ci­sa­ment, del colum­nisme) des­ta­cava del senyor Mas “su empa­que de recep­ci­o­nista de hotel mexi­cano”, i, unes línies més enda­vant, expli­cava el que li havia dit una gran senyora tar­ra­go­nina, segons ell, amiga de l'únic bisbe no naci­o­na­lista “Todo esto ocurrió por­que los políticos de Madrid con­sin­ti­e­ron que los niños cata­la­nes apren­di­e­ran sólo el catalán. Ahora tendrán que apren­der las dos len­guas y todo se disol­verá como un azu­ca­ri­llo.” Aquesta solemne baja­nada va ser­vir al docte impar­ti­dor de magis­te­ris per cons­truir el seu arti­cle, escrit l'endemà mateix de les elec­ci­ons, amb referències a Valentí Almi­rall, que tit­llava de pro­feta de la patria cata­lana i a qui atribuïa aquesta màxima: “La más insig­ni­fi­cante cri­ada que se expa­tria por pura mise­ria es ins­tru­mento del cas­te­lla­nismo.” Tot, és clar, per rela­ci­o­nar la nos­tra parla amb la ja esmen­tada utopía sece­si­o­nista uti­lit­zant una demagògica afir­mació: “Los cata­la­nis­tas, deve­ni­dos inde­pen­den­tis­tas, apren­di­e­ron que la len­gua es ver­da­de­ra­mente compañera de la ban­dera”.

M'he refe­rit, sense citar el seu nom, a un comen­ta­rista que temps enrere, quan diver­sos esta­ments dis­cu­tien a propòsit de les deno­mi­na­ci­ons “valencià” i “català”, va inter­ve­nir en les agres dis­pu­tes ofe­rint algu­nes dades, com ara que el valencià s'havia for­mat amb les apor­ta­ci­ons lingüísti­ques dels moris­cos i altres grups ètnics d'aque­lla època, però sense esmen­tar mai la repo­blació del Regne de València també amb gent de la Corona d'Aragó després que el rei Jaume I el con­querís als sarraïns.