Persones amb discapacitats

Lluny de l'oasi català, on Mossos d'Esquadra poden torturar impunement perquè saben que seran amnistiats, les manifestacions del món de la sanitat a Madrid comencen a ser un clàssic d'aquesta tardor que crema, malgrat el fred. Tant per raons generals com ara, a més, familiars em colpegen les raons dels afectats per l'erràtica política en contra d'una sanitat pública sostenible així com el cinisme del successor d'una tètrica ‘doña Esperanza Aguirre y Gil de Biedma', quan ens vol fer creure que fan les coses ben fetes. Poc ús pot fer ara de Telemadrid, projecte televisiu que, després del nou ERO, ja comença a ser una peça del Museu dels Errors i un exemple de com llençar a la brossa diner públic a cabassos.

D'entre totes les manifestacions, però, m'ha impressionat la de les persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials... deixades de la mà d'un Déu hipotètic, amb les retallades, a més, de les polítiques de dependència. I això per part d'autoritats que ens renyen, tothora, en nom de la Constitució. Que potser no recorden què diu l'article 49... que parla de disminuïts i no de discapacitats? Fa així: “Els poders públics duran a terme una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals es prestarà l'atenció especialitzada que requereixen, i els empararan especialment en la consecució dels drets que aquest Títol atorga a tots els ciutadans.” Frases que les autoritats usen en la inauguració dels Jocs Paralímpics, això sí, que hi ha molta tele!, però que després obliden perquè han d'emparar, prioritàriament, els evasors fiscals, la tauromàquia, els que tenen diners a la banca suïssa, amb comptes que ja són públics però que resulta de mal gust exhibir. No té dret el contribuent a queixar-se quan els seus diners van a parar a despeses obscures, per exemple: la compra d'armament o rescats de bancs enfonsats per mals gestors i el vistiplau de les autoritats, abans de ser coherents amb l'article 49 de la Constitució, tan enaltida aquesta setmana d'un desembre congelat?