Opinió

A CREMALLENGües. JOAN-LLUÍS LLUÍS

La llengua espanyola en una Catalunya independent

Quan un govern té un pro­blema amb algun aspecte de la gestió de l'aigua, con­sulta hidròlegs, cli­matòlegs i engi­nyers espe­ci­a­lit­zats, encara que al final pren­gui una decisió en funció també de cri­te­ris polítics. Seguint aquesta mateixa lògica, un govern que té un pro­blema pen­dent amb una llen­gua, el seu ús i el seu esta­tus farà bé de con­sul­tar lingüistes i soci­o­lingüistes abans de pren­dre qual­se­vol decisió. I què diuen, avui, la immensa majo­ria de soci­o­lingüistes sobre la pos­si­ble coo­fi­ci­a­li­tat de l'espa­nyol en una Cata­lu­nya pot­ser un dia inde­pen­dent? Hi estan opo­sats. Els soci­o­lingüistes, en gene­ral, esti­men les llengües que estu­dien i res no els agrada tant com de veure'n els mean­dres, d'obser­var-ne les evo­lu­ci­ons i les interac­ci­ons. Per què, doncs, vol­drien pri­var-se del dolç plaer científic de veure com s'arti­cu­len dues llengües ofi­ci­als en un nou país inde­pen­dent? Perquè saben que aquesta coo­fi­ci­a­li­tat seria peri­llosa per a la llen­gua cata­lana. Els indi­vi­dus han de ser com més mul­ti­lingües millor, però les soci­e­tats, això, no ho saben fer de manera igua­litària. No hi ha cap exem­ple al món de soci­e­tat en què s'hagi man­tin­gut un equi­li­bri estricte a mitjà ter­mini entre dues llengües coo­fi­ci­als. Una de les dues s'imposa i de mica en mica, o ràpida­ment, arra­cona l'altra. Avui, a Cata­lu­nya, mal­grat avenços, esforços i èxits incon­tes­ta­bles, el català perd ter­reny en bas­tants àmbits. I si bé és bas­tant evi­dent que aquesta tendència al des­cens s'alen­ti­ria amb un estat propi, no hi ha abso­lu­ta­ment cap garan­tia que s'invertís si l'espa­nyol con­tinués ocu­pant un espai públic ofi­cial a igual­tat estricta amb el català.

Això no sig­ni­fica en cap cas que cal­gui ban­de­jar l'espa­nyol, exi­liar-lo, enviar-lo al pur­ga­tori de les llengües. No seria ni just, ni democràtic, ni política­ment fac­ti­ble. Ni que sigui perquè una de les con­di­ci­ons que la Unió Euro­pea posa­ria a l'accep­tació de Cata­lu­nya seria un res­pecte impe­ca­ble cap als his­panòfons. Però el món d'avui és plàstic, fle­xi­ble i ha de ser ima­gi­na­tiu. Exis­tei­xen mol­tes fórmu­les que poden garan­tir el res­pecte cap als his­panòfons sense amenaçar el català –llen­gua pròpia– amb la con­tinuïtat d'una situ­ació legal asfi­xi­ant. Molts països han lega­lit­zat nivells dife­rents de reco­nei­xe­ment públic que per­me­ten a algu­nes llengües de ser res­pec­ta­des ofi­ci­al­ment tot i no ser ofi­ci­als. Hi ha el con­cepte de «llen­gua naci­o­nal» –infe­rior en reco­nei­xe­ment al de «llen­gua ofi­cial» i que és clar que no con­vin­dria al cas de l'espa­nyol a Cata­lu­nya, però que cito com a exem­ple–. Hi ha el con­cepte de «llen­gua pro­te­gida», de «llen­gua mino­ritària» o, sim­ple­ment, de llen­gua sense reco­nei­xe­ment ofi­cial però l'apre­nen­tatge de la qual és obli­ga­tori tot al llarg de l'esco­la­ri­tat. I si cap d'aquests con­cep­tes no fun­ci­ona prou bé, no hi ha cap dubte que la cre­a­ti­vi­tat cata­lana sabrà inven­tar-ne un que, a més, podrà pro­po­sar al món com a model per a d'altres situ­a­ci­ons sem­blants. Plàstics, fle­xi­bles i ima­gi­na­tius. Però amb l'evidència que la llen­gua pròpia ha de ser pri­o­ritària, com ho és a tots els països del món –excepte pro­ba­ble­ment a Irlanda: allà, però, el gaèlic ja estava ago­nit­zant al moment de la pro­cla­mació de la inde­pendència–. Des de fa tres segles una mul­ti­tud de cata­lans han llui­tat per recu­pe­rar les lli­ber­tats per­du­des de Cata­lu­nya en bona part per garan­tir el futur de la llen­gua cata­lana. Seria tan para­do­xal que un estat català els defraudés en aquest punt que no em puc ni creure que això pas­sa­ria de debò.

Dit això, pot­ser ara mateix no convé gas­tar tanta ener­gia en un debat que no passa de ser pura­ment teòric ja que, com bé se sap, Cata­lu­nya encara no és inde­pen­dent. I és que, com ho pro­clama una dita famosa: «No diguis Estat que no sigui al sac i ben votat!»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.