Estovalles

És dilluns, vinc de la con­cen­tració que hi ha hagut simultània­ment a molts pobles i ciu­tats de Cata­lu­nya en con­tra de la nova llei d'edu­cació, l'últim atac a la llen­gua que ens arriba de l'Estat espa­nyol, un dels més furi­bunds. La plaça del Vi de Girona era plena de gent: pares i mares, mes­tres, alum­nes, avis... i gent que pot­ser ja no tenen, o pot­ser encara no, un lli­gam directe amb l'escola però que tenen molt clar que els dos grans encerts del pri­mer govern de la Gene­ra­li­tat van ser l'escola cata­lana i la immersió lingüística. El termòmetre vol­tava els zero graus però la plaça era plena. A ningú no li fa man­dra sor­tir a defen­sar el català. Els nens petits por­ta­ven bufanda, gorra i guants i no sem­blava pas que tin­gues­sin fred. Hi ha mai­nada molt petita que hi està acos­tu­mada, perquè ve de família mili­tant, i a les con­cen­tra­ci­ons, mani­fes­ta­ci­ons i aplecs s'hi troba com peix a l'aigua. No sé si són cons­ci­ents que ho fem per ells. Si el minis­tre Wert se sortís amb la seva –Déu no ho voldrà!– s'aca­ba­ria el català i la pau lingüística a casa nos­tra. Per sort, tot­hom ho té molt clar –menys el PP, no cal dir-ho!–, i la paraula insub­missió era en boca de tots. Insub­missió a aquesta llei, si és que tenen el poc seny de no reti­rar-la, i aca­ta­ment de la nos­tra llei d'edu­cació, la que va apro­var el par­la­ment català per una­ni­mi­tat.

Aca­bat de lle­gir el mani­fest, d'aplau­dir amb les mans bal­bes, de cri­dar in-inde-inde­pendència i can­tar Els sega­dors, la gent de Som escola han reco­llit la pan­carta. Però no l'han ple­gada amb molta cura, com qui plega un llençol per guar­dar-lo a l'armari per molt de temps, què va! Més aviat l'han ple­gada com ple­gues les esto­va­lles després de dinar, si saps que tor­naràs a fer-les ser­vir al ves­pre. Han fet ben fet. Això tot just comença. Encara hi ha qui creu que ens hem de que­dar on som. Per sort, cada vegada són menys.