Opinió

LA GALERIA

Un odi secular

Sembla
que de res
no serveixi
la constatació,
al cap de trenta anys, dels
bons resultats
del sistema educatiu català

Des que la societat catalana, és a dir, polítics, col·lectius de la pedagogia i ciutadans en general, ha mostrat el seu rebuig al ja tristament cèlebre projecte de llei presentat pel ministre Wert, la premsa madrilenya no ha parat de llançar càrregues de profunditat contra la immersió lingüística vigent a casa nostra. Ahir mateix, el diari El Mundo destacava en portada, com a notícia negativa, que ara també hi haurà immersió a les escoles bressol (cosa que qui això signa es pensava que ja es feia, perquè d'aquesta manera la mainada, quan va per primera vegada a col·legi, ho té tot molt més planer). Les esmentades càrregues de profunditat, però, lluny de ser argumentacions raonades i raonables, són autèntics monuments al despropòsit i la tergiversació. Ha transcendit, per exemple, la bajanada proferida per l'antic ambaixador espanyol davant la Santa Seu, Francisco Vázquez, que transcric literalment perquè ningú pugui dir que l'he traduït malament: “No hay diferencia entre un judío perseguido por los nazis y un niño catalán castigado por hablar español.” I els titulars i frases destacades d'altres rotatius “Cacería nacionalista”, “Idioma excuyente, dominante, intimidatorio” (el català, és clar) es barregen amb els escrits dels seus columnistes, un dels quals ha arribat a afirmar que els nens castellanoparlants es troben dins d'un gueto vigilat pels camises negres (que, segons l'articulista, són els parlamentaris catalans que han aixecat la veu contra la llei del senyor Wert al Congrés dels Diputats).

Sembla que de res no serveixi la constatació, al cap de trenta anys, dels bons resultats del sistema educatiu català, en què, compte, les notes en gramàtica castellana són, en molts casos, millors que les que obtenen els estudiants d'aquells llocs de l'Estat on no hi ha dues llengües oficials. És el secular odi al nostre idioma, que en cada moment es manifesta segons les seves, diguem-ne, necessitats. Per sort mai, ni quan ha sofert la persecució més implacable, la llengua catalana ha perdut força. Per això és vehicular a l'escola, per això és parlada al carrer, per això els escriptors la utilitzen i per això aquest diari s'hi comunica amb vosaltres. I en cap cas en detriment del castellà, un magnífic idioma que no té cap culpa de l'estil amb què el defensen alguns energúmens.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.