Opinió

El front exterior

És evident que hem de treballar més fora de
les nostres fronteres
per explicar-nos més i millor, però la llibertat de Catalunya depèn únicament de nosaltres

Quan els ali­ats euro­peus amb els quals els cata­lans es van embar­car en la Guerra de Suc­cessió van pac­tar la pau d'Utrecht amb Felip V, l'any 1713, els nos­tres gover­nants van deci­dir pros­se­guir en soli­tari el com­bat con­tra l'ene­mic. La dramàtica decisió, feta pública mit­jançant el famós Ban de Guerra a Ultrança, pot ser inter­pre­tada avui com una teme­ri­tat quasi suïcida, però els cata­lans tenien con­fiança en un gir diplomàtic inter­na­ci­o­nal que els fos favo­ra­ble. El seu propòsit no era vèncer, sinó evi­tar la der­rota al màxim temps pos­si­ble. Resis­tir és vèncer, pro­cla­ma­ven els cata­lans des de les mura­lles i els balu­ards de Bar­ce­lona i Car­dona. Al final, com sap tot­hom, la for­ces cata­la­nes van ser der­ro­ta­des just quan ja s'albi­rava un canvi d'acti­tud a Lon­dres que va arri­bar, lamen­ta­ble­ment, massa tard.

Dos segles més tard, els cata­lans van fer una aposta pel bàndol aliat durant la Pri­mera Guerra Mun­dial. El lli­bre Per França i Angla­terra, publi­cat fa pocs dies per Joan Safont, ho explica per­fec­ta­ment. A banda de la qüestió sen­ti­men­tal, molts cata­lans pen­sa­ven que una victòria ali­ada obri­ria la porta a la lli­ber­tat. En aquest sen­tit, la volun­tat mani­fes­tada pel pre­si­dent nord-ame­ricà Woo­drow Wil­son en favor del dret d'auto­de­ter­mi­nació va ser molt cele­brada a Cata­lu­nya. La guerra es va aca­bar i els cata­lans, a mig camí entre la il·lusió que apor­tava la Man­co­mu­ni­tat de Cata­lu­nya i el ter­ror que impo­sava el pis­to­le­risme, van veure frus­tra­des llurs espe­ran­ces d'eman­ci­pació men­tre una munió de països euro­peus acce­dien a la sobi­ra­nia.

Quan va escla­tar la Segona Guerra Mun­dial, una vegada més, els cata­lans van con­fiar que una victòria ali­ada com­por­ta­ria la invasió de la península i l'ender­ro­ca­ment d'un gene­ral Franco que s'havia ali­neat inequívoca­ment amb les potències de l'Eix. Per aquesta raó, molts cata­lans exi­li­ats a França i d'altres països van llui­tar i morir en el marc de la resistència con­tra els nazis. Llurs espe­ran­ces es van veure amar­ga­ment trun­ca­des quan la política de blocs va incor­po­rar l'Espa­nya fran­quista al bàndol aliat. Les espe­ran­ces d'una ope­ració mili­tar con­tra la dic­ta­dura s'esvaïen i Cata­lu­nya queia en un pou negre i pro­fund.

Tots aquests exem­ples històrics ens hau­rien de fer enten­dre una cosa fona­men­tal: la lli­ber­tat de Cata­lu­nya depèn única­ment de nosal­tres. És evi­dent que hem de tre­ba­llar més fora de les nos­tres fron­te­res per expli­car-nos més i millor, per difon­dre els nos­tres argu­ments i bus­car suports, amics i ali­ats. També cal fer més peda­go­gia de les nos­tres raons entre els peri­o­dis­tes i ana­lis­tes inter­na­ci­o­nals per aju­dar-los a fer la seva feina. Amb­dues coses ja s'estan fent, però repe­teixo: la lli­ber­tat del nos­tre país depèn exclu­si­va­ment de nosal­tres.

Els amics i ali­ats que puguem tenir en l'àmbit inter­na­ci­o­nal no acon­se­gui­ran dotar Cata­lu­nya d'un estat propi si no ho mate­ri­a­lit­zem nosal­tres matei­xos. De la mateixa manera, encara que tots els estats del pla­neta ens fos­sin con­tra­ris, si nosal­tres som majo­ria i ens en sor­tim no hi haurà qui ens pugui atu­rar. En aquest sen­tit, val la pena recor­dar que quan les repúbli­ques bàlti­ques van pro­cla­mar llur secessió, el lla­vors pre­si­dent de la Comissió Euro­pea, Jac­ques Delors, i el lla­vors pre­si­dent del govern espa­nyol, Felipe González, no van tenir escrúpols i les van amenaçar amb l'ostra­cisme inter­na­ci­o­nal i de ser mar­gi­na­des del procés de cons­trucció euro­pea. Més de vint anys després, les tres repúbli­ques bàlti­ques for­men part de la Unió Euro­pea, de l'OTAN i de l'espai Schen­gen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.