Opinió

La carta als Reis del president Obama

Un bon acord en qüestió d'impostos i despesa pública deu haver estat una de les primeres coses en la seva carta als Reis. O a Santa Claus, perquè no en tenen, de Reis, allà

El pri­mer gran repte al qual s'enfronta el pre­si­dent Obama durant aquest segon man­dat és l'ano­me­nat pre­ci­pici fis­cal. El pro­per 31 de desem­bre expi­ren, als Estats Units, una diver­si­tat de rebai­xes d'impos­tos i d'estímuls fis­cals tem­po­rals que s'havien introduït els dar­rers deu anys. També s'ini­ciarà de forma automàtica una reducció de la des­pesa pública que s'ha d'anar con­cre­tant en la pro­pera dècada i que, final­ment, ha d'arri­bar a la quan­ti­tat d'1,2 bili­ons de dòlars. Si tots aquests can­vis s'aca­ben donant, això com­por­tarà una pro­funda con­tracció fis­cal a l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana, el pre­ci­pici fis­cal. Aquest ajust fis­cal es pro­dui­ria en un moment en què a l'eco­no­mia dels Estats Units no s'ha con­so­li­dat la recu­pe­ració després de la crisi de 2008-09, i podria por­tar a una nova recessió.

Aquest desem­bre s'aca­ben automàtica­ment les “rebai­xes fis­cals” apro­va­des al 2001 i al 2003 per l'admi­nis­tració de George Bush fill. Cal afe­gir-hi altres mesu­res com la fi de la reducció de les cotit­za­ci­ons soci­als i un aug­ment de la pressió fis­cal a assa­la­ri­ats, empre­ses i ren­des del capi­tal emmar­cats en la reforma del finançament del sis­tema sani­tari. Aquests aug­ments impo­si­tius supo­sen 500.000 mili­ons de dòlars, equi­va­lents a un 3,2% del PIB nord-ame­ricà.

També hi ha reduc­ci­ons automàtiques de la des­pesa esta­bler­tes de la llei de con­trol pres­su­pos­tari de 2011 que s'han de per­llon­gar durant una dècada. Aquesta llei es va apro­var a l'agost del 2011 quan va ser neces­sari asso­lir un acord al Congrés per tal d'aug­men­tar el sos­tre d'endeu­ta­ment públic, en un moment en què això era impres­cin­di­ble perquè el govern pogués seguir finançant un dèficit públic que des de l'esclat de la crisi, al 2008, s'ha man­tin­gut molt ele­vat. Aques­tes reta­lla­des supo­sen que els pro­gra­mes de defensa han d'aca­bar reduint-se un 10% i la resta de par­ti­des de des­pesa, excepte les de caràcter social, un 8% per terme mitjà. També des­a­pa­rei­xe­ran les pres­ta­ci­ons d'urgència per a atu­rats o alguns paga­ments del sis­tema sani­tari. Aquesta reducció de la des­pesa suposa per al pro­per any uns 100.000 mili­ons de dòlars, un 0,8% del PIB.

Sumant l'efecte de l'aug­ment dels impos­tos i de la reducció de les des­pe­ses, l'impacte del pre­ci­pici fis­cal per al 2013 equi­val al 4% del PIB. S'estima que aquest ajust, en pro­duir també una cai­guda del PIB, per­me­tria una reducció del dèficit públic al vol­tant del 3% del PIB. Es trac­ta­ria del més sever ajust fis­cal de l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana des de la Segona Guerra Mun­dial. Totes les esti­ma­ci­ons indi­quen que, en cas de caure en aquest pre­ci­pici fis­cal, l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana per­dria entre 2 i 4 punts de crei­xe­ment i, per tant, entra­ria en recessió. L'alter­na­tiva de man­te­nir bai­xos els impos­tos o no por­tar a terme les reta­lla­des també té difi­cul­tats. En cinc anys, des de l'esclat de la crisi de les hipo­te­ques sub­prime, amb les polítiques d'ajut al sec­tor finan­cer i de suport a la demanda, l'endeu­ta­ment públic ha aug­men­tat 35 punts, fins al 73% del PIB. I el dèficit públic es manté a nivells molt ele­vats, per sobre del 7%. La fra­gi­li­tat d'aquesta posició fis­cal posa el pre­si­dent Obama en una difícil dis­jun­tiva. Si s'evita el pre­ci­pici fis­cal, eli­mi­nant alguna de les mesu­res automàtiques esmen­ta­des millo­ren les expec­ta­ti­ves de crei­xe­ment a curt ter­mini, però es dete­ri­ora la sos­te­ni­bi­li­tat del deute públic a mitjà i llarg ter­mini, i vice­versa.

I el pro­blema no es que­da­ria cir­cums­crit als Estats Units. Amb la zona euro en una situ­ació d'estan­ca­ment, si l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana entrés en recessió es podria donar un impor­tant alen­ti­ment de tota l'eco­no­mia glo­bal, ja que els dos prin­ci­pals com­pra­dors dels pro­duc­tes que expor­ten les eco­no­mies emer­gents dis­mi­nui­rien les seves com­pres.

El pre­si­dent Obama no vol reta­llar algu­nes des­pe­ses soci­als que for­men part del seu pro­grama però alhora ha de convèncer un bon nom­bre de con­gres­sis­tes repu­bli­cans i alguns de demòcra­tes que tenen un fort biaix ideològic en con­tra de l'aug­ment dels impos­tos. Fins l'última set­mana de desem­bre l'acord sem­blava difícil, però pot haver-hi un pacte de dar­rera hora entre el pre­si­dent i John Boeh­ner, por­ta­veu del Congrés i repu­blicà. Aquest esta­ria dis­po­sat a aug­men­tar el tipus que paguen els qui gua­nyen més d'un milió de dòlars anu­als, del 35 fins al 39,6%, en un paquet de mesu­res que per­me­trien aug­men­tar la recap­tació en 1 bilió de dòlars. Això podria faci­li­tar les coses per a un menor aug­ment automàtic dels impos­tos que paguen les clas­ses mit­ja­nes. La com­bi­nació de tot això podria evi­tar una bona part de l'efecte de con­tracció de les mesu­res, sense per­ju­di­car gaire el pres­su­post.

Però fins i tot si s'asso­leix aquest acord mínim pot haver-hi difi­cul­tats perquè molts con­gres­sis­tes repu­bli­cans l'accep­tin. Són reve­la­do­res les parau­les del pre­si­dent d'un dels diver­sos grups anti-impos­tos del Congrés: “Aug­men­tar els impos­tos va en con­tra del crei­xe­ment i aug­men­tar el límit d'endeu­ta­ment afa­vo­reix només el crei­xe­ment del govern. És aquesta la pro­posta repu­bli­cana?” I si el por­ta­veu Boeh­ner, repu­blicà, passa l'acord amb l'ajut bàsica­ment de con­gres­sis­tes demòcra­tes, la seva ree­lecció el pro­per 3 de gener podria estar en perill. Per tant, mal­grat la millora de l'esce­nari, es man­te­nen les difi­cul­tats.

En qual­se­vol cas, És clar que un bon acord en qüestió d'impos­tos i des­pesa pública deu haver estat una de les pri­me­res coses inclo­ses pel pre­si­dent Obama en la seva carta als Reis. O a Santa Claus, perquè no en tenen, de Reis, allà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.