de set en set
Ben guarnits
La setmana passada algú va decidir que els xandalls i les samarretes de màniga curta són indignes del Parlament de Catalunya. Segurament algú que no s'ha aturat a pensar que, si de debò la qualitat humana depengués de la manera de vestir, estaríem negant la dignitat a les no pas poques persones que aquest hivern han caigut a la indigència i en comptes d'estrenar abric han hagut d'apedaçar el vell. Per sort, els diputats de la CUP potser són modestos en roba però rics en paraules i, encara que la seva recent incorporació a la cambra catalana no aporti gaire res a la moda de tardor i hivern 2013, sí que han aportat un aire nou a la tribuna d'oradors. Un aire respectuós en les seves exposicions i sensible amb el patiment social. Ideològicament, doncs, van prou ben guarnits. Mentre persones d'aquestes que segurament es passen moltes hores davant el mirall però que probablement mai s'han emmirallat a fons criticaven frívolament la indumentària dels nous diputats, en un altre escenari llunyà compareixia davant el jutge un senyor encorbatat que antigament havia exercit altes responsabilitats polítiques a Espanya i ara està acusat d'haver estafat centenars d'impositors bancaris. La lliçó de les americanes és que també poden servir per disfressar els malfactors més indignes. La temptació uniformadora és una característica comuna en els membres de qualsevol club acostumats a sentir-se diferents dels altres, fins i tot per damunt, però el nostre Parlament no és ni pot ser un reducte privat i selecte on s'exigeixi llaç o corbata per poder entrar-hi. Bon Nadal, doncs, i que cadascú el passi vestit com vulgui o com pugui, sense que la gent que mai s'emmiralla de debò digui als altres com han d'anar guarnits.