“Que sóc subscriptor!”

Hivern de l'any 1983. Un peri­o­dista de suc­ces­sos d'El Punt Diari, jove i pas­se­rell, acut per pri­mera vegada a la comis­sa­ria de la Policía Naci­o­nal de Girona a repas­sar les notes del dia. En aque­lla època aquesta era una for­ma­li­tat que ser­via per nodrir algu­nes de les notícies de la secció de Punt Divers. Ana­ves a la comis­sa­ria, seies en una cadira i et dei­xa­ven tafa­ne­jar les noti­fi­ca­ci­ons inter­nes sobre les inter­ven­ci­ons poli­ci­als. Un roba­tori en un pis, una detenció per una bara­lla al car­rer, un decomís de droga al suburbi... tot ser­via per omplir pla­nes. De cop, un home que es pre­senta com el comis­sari exi­geix al peri­o­dista, en cas­tellà, que s'iden­ti­fi­qui. El peri­o­dista diu que encara no té car­net de premsa però que tre­ba­lla per a El Punt. El comis­sari s'enfada. “El Punt?”, diu, encara en cas­tellà, “aquell fotut niu de comu­nis­tes i peluts?” El peri­o­dista s'empe­ti­teix a la cadira fins que el comis­sari esclata a riure: “Tran­quil, home, que jo parlo català i fa temps que sóc subs­crip­tor d'El Punt.” Aquests dies que vete­rans cro­nis­tes recor­den els ini­cis de la nos­tra aven­tura convé home­nat­jar també el pro­ta­go­nisme de la peça més essen­cial de totes: vari­ats, incom­bus­ti­bles, a vega­des insos­pi­tats: els lec­tors.