Opinió

LA GALERIA

La importància del realisme

Si van posar el nen en una menjadora –que això sí que ho explica sant Lluc–, bé hi devia haver animals

Si ahir per la tele­visió vam veure com Santa Claus repar­tia arbres de Nadal a Jeru­sa­lem, ¿encara ens pot sor­pren­dre alguna cosa? El món està glo­ba­lit­zat –si més no per a algu­nes coses– i ja se sap que allò que no és tra­dició és plagi, que és una manera fina de dir que no ens queda res per inven­tar. Fa molts anys que els pes­se­bres con­vi­uen amb arbres i pare­no­els, les cas­ta­nya­des amb les nits de Halloween, el dimarts 13 amb el diven­dres 13, i ara –també ho va dir ahir la tele­visió– es veu que desem­barca la pas­tis­se­ria ame­ri­cana amb els seus cup-cakes per com­pe­tir amb el tor­tell de Rams i la coca de Sant Joan. ¿S'hi pot fer res? Tot és a tot arreu i hi ha tan­tes expres­si­ons de sin­cre­tisme religiós i civil que l'autèntica sor­presa és que algú s'amoïni per si el bou i la mula del pes­se­bre són ele­ments rea­lis­tes. Amb tants de dub­tes rao­na­bles i tanta matèria de debat com ofe­reix la teo­lo­gia, i tot­hom va anar esve­rat a la Fira de Santa Llúcia perquè diu que el papa Rat­zin­ger ha esbor­rat el bou i la mula del pes­se­bre, que no sur­ten als Evan­ge­lis. Caram, ¿que no els havíem lle­git, els Evan­ge­lis? Si van posar el nen en una men­ja­dora –que això sí que ho explica sant Lluc–, bé hi devia haver ani­mals per alguna banda. Però també podria ser que el lec­tor no hagués entès el terme men­ja­dora. No faig broma; fa pocs dies, un diari de gran pres­tigi va trac­tar aquesta polèmica a doble plana i es va sen­tir obli­gat a acla­rir que men­ja­dora és sinònim de pes­se­bre, però per­do­nin perquè això ja és un altre arti­cle... En fi, estàvem que hi ha men­ja­dora, i on hi ha una men­ja­dora sol haver-hi ani­mals, però, encara que no n'hi hagués, ¿quin és el pro­blema? ¿La rea­li­tat històrica? El gran John Ford ja ens va dir que quan la lle­genda ha suplan­tat la rea­li­tat pre­val la lle­genda, que és exac­ta­ment el que ha pas­sat. Els pes­se­bres con­ti­nuen tenint mules i bous i caga­ners amb bar­re­tina. ¿O pre­gun­ta­rem al papa Rat­zin­ger què hi feia un català amb bar­re­tina i cagar­ri­nes ino­por­tu­nes camí del por­tal? ¿Mira­rem si als Evan­ge­lis sur­ten uns pas­to­rets que men­gen ous i boti­farra? I si no sur­ten ni als evan­ge­lis apòcrifs, ¿què farem? I Santa Claus, o el Pare Noel, o com vostès en vul­guin dir, ¿ho són, de rea­lis­tes? Posats a bus­car què surt i què no surt als Evan­ge­lis, també expli­quen com aquell nen es fa gran i diu coses com ara “ai de vosal­tres, els qui ara aneu tips: vindrà un dia que pas­sa­reu fam”, però això ho explica més enda­vant i, és clar, també deu ser un altre arti­cle.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.