Final pactat?

En la seva última visita a Bar­ce­lona, Tzve­tan Todo­rov va dir que el règim democràtic no es defi­neix per una carac­terística única, sinó per un con­junt de trets que es com­bi­nen per for­mar una orga­nit­zació com­plexa, a l'inte­rior de la qual les dife­rents for­mes s'equi­li­bren mútua­ment. També pre­ci­sava que quan l'equi­li­bri es trenca, l'alarma s'ha de dis­pa­rar. La peda­go­gia que hau­ria de fer Con­vergència –tot i els seus múlti­ples defec­tes és l'únic par­tit amb una mica de sen­tit comú, men­tre que els altres des­bar­ren en models impos­si­bles o sur­re­a­lis­tes, com els del PSC– amb l'Estat ha de pas­sar per inten­tar eli­mi­nar el falan­gisme dels inter­lo­cu­tors espa­nyols. És una tasca difícil, perquè dels falan­gis­tes no es va lliu­rar ni Franco, tot i que en va enviar uns quants al cada­fal.

La uni­tat de destí de José Anto­nio pro­ve­nia d'una idea d'una Espa­nya on mai no es ponia el sol, d'altra banda, anèmica durant els segles d'esplen­dor de l'imperi. Les para­do­xes arri­ben fins avui, i la millor manera de com­pro­var-les no és a través dels hereus for­mals del fran­quisme –és a dir, els que manen ara–, sinó d'uns soci­a­lis­tes que van aban­do­nar els prin­ci­pis repu­bli­cans i mar­xis­tes per esde­ve­nir una cari­ca­tura del poder, allò que Fre­de­rica Mont­seny li va dir al mala­gua­nyat Ernest Lluch el 1982, quan van gua­nyar les elec­ci­ons: “Vosal­tres no heu aga­fat el poder, sinó que el poder us ha aga­fat a vosal­tres.” Gent ben inten­ci­o­nada com Lluch no són l'exem­ple, però sí molts diri­gents soci­a­lis­tes històrics de famílies lati­fun­dis­tes moder­nit­za­des. La seva ide­o­lo­gia sub­ja­cent ha estat domi­nada per la idea d'uni­ci­tat inal­te­ra­ble.

Com fer enten­dre a aquesta gent que la cosa s'ha aca­bat? Com evi­tar el trauma del rei, del poder cas­trense i dels alts empre­sa­ris cata­lans quan arribi el moment de dir-los que bai­xem del tren? Doncs a través d'un cur­set de peda­go­gia política, la que no han fet els nos­tres repre­sen­tants des dels ini­cis de la supo­sada democràcia. És l'única via.