Rica i plena

Confesso la més absoluta inòpia pel que fa a l'anomenat finançament autonòmic. Ignoro si les xifres que, segons sembla, finalment han estat pactades representen menys o més del que ens pertoca; tants milions acaben marejant-me. Sí que sé, però, que cada any haig de pagar a Hisenda, un cop feta la declaració de renda, cap a 2.000 euros. I també sé, perquè els llegeixo, allò que diuen els diaris de Madrid. El Mundo no està de romanços, i en la seva característica línia de llançar torpedes a la sala de màquines, escriu: «Cataluña tiene el 16% de la población española, pero su PIB supone el 18% porque es una de las comunidades con rentas más altas. A pesar de ello, recibirá una financiación por encima de la media nacional, lo que resulta bastante difícil de conciliar con una noción redistributiva de los impuestos.» Aquest paràgraf de l'editorial gros del diari fa joc amb el titular de portada: «Cataluña recibirá casi 4.000 de los 11.000 millones para toda España.» Una sentència ben destacada en negreta, perquè es pugui llegir de lluny, que, em temo, atiarà tota mena de tírries contra nosaltres en bona part de lectors de la resta de l'Estat. Llegint els textos d'El Mundo sobre Catalunya, especialment els que es refereixen al finançament i a l'Estatut, un ciutadà de Sòria o de Càceres, per exemple, ha de sentir un rau-rau d'alta intensitat. Són articles que semblen haver estat escrits només perquè se'ns detesti. Se'ns fa passar gairebé per lladres, per pocavergonyes que ens ho emportem tot a canvi de res. Per insolidaris gasius i aprofitats, és a dir, per individus que constituïm una comunitat d'indesitjables. I ho saben, saben que amb aquesta manera d'influir en el lector converteixen en un autèntic risc circular per segons quins llocs amb vehicles que encara porten matrícules catalanes antigues, o noves en què consten noms de concessionaris de per aquí. Ja ho va dir en un programa de televisió Pedro J. Ramírez, el seu director: «A la rica Cataluña se lo estamos dando todo.» Sí, fins i tot pel sac.