2015

Men­tre no es demos­tri el con­trari, Cata­lu­nya forma part de l'Estat espa­nyol i, tant per man­te­nir-s'hi com per sor­tir-ne, esta­ria bé que aprenguéssim a estu­diar l'entorn en què ens movem; és a dir, la paret i les esclet­xes. Sovint, és l'Estat qui ens estu­dia (i ens coneix) a nosal­tres, men­tre que nosal­tres obviem (o igno­rem) l'Estat. Fins i tot en el cas extrem d'un pre­so­ner que volgués pas­sar la con­demna a la presó, el pri­mer pas seria conèixer el regla­ment peni­ten­ci­ari i les for­mes d'obte­nir bene­fi­cis peni­ten­ci­a­ris, per tal de fer l'estada entre rei­xes al màxim d'agra­da­ble; i en el cas de voler esca­par-se de la presó, el pri­mer pas seria estu­diar a fons les mesu­res de segu­re­tat del cen­tre peni­ten­ci­ari, per tal de fer un pla de fugida amb les màximes garan­ties d'èxit. Diguem que, de la mateixa manera que la presó estu­dia com con­tro­lar el pres, el pres ha d'estu­diar i con­tro­lar la presó.

Òbvi­a­ment, l'estada de Cata­lu­nya a l'Estat espa­nyol no té a veure amb l'estada d'un reclús a la presó, perquè Cata­lu­nya no ha comès cap delicte, ni l'Estat espa­nyol és un car­ce­ller. Tan­ma­teix, de la mateixa manera que hi ha reclu­sos que ho són de manera injusta i, al cap dels anys, quan es reo­bre el cas, recu­pe­ren la lli­ber­tat, Cata­lu­nya forma part de l'Estat espa­nyol en espera que una rein­ter­pre­tació de la legis­lació i una sentència judi­cial posi­tiva li retor­nin la sobi­ra­nia. En aquests casos, per pas­sar de la pri­vació de lli­ber­tat a la lli­ber­tat mateixa, no és neces­sari can­viar les regles del joc: només cal sot­me­tre-les al bon sen­tit democràtic. Perquè les regles del joc són l'efecte i no la causa de la democràcia.

Si no volem for­mar part de l'Estat espa­nyol (o no en volem for­mar part com fins ara), no en tenim prou sabent què podem fer nosal­tres, sinó, sobre­tot, hem de saber què poden fer (o, millor, què faran) ells. No en tenim prou sabent que ells són “la paret”, hem de saber-ne les esclet­xes. Així, no en tenim prou dient que el 2014 nosal­tres farem una con­sulta, sinó que hem de saber que el 2015 ells faran unes elec­ci­ons. Per molt ràpid que avan­cem en el procés, la nos­tra agenda de la con­sulta toparà amb la seva agenda d'elec­ci­ons, i ens hauríem de pre­gun­tar què ens interessa o què ens per­ju­dica: majo­ria abso­luta del PP? Del PSOE? Neces­si­tat de CiU, o d'ERC, o de CiU més ERC per for­mar govern a Espa­nya?

Neces­si­tem una estratègia per al 2014, però també una per al 2015. I una estratègia per quan l'intent de “modi­fi­car la Cons­ti­tució” tapi, mediàtica­ment, l'intent del dret a deci­dir.