Opinió

LA COLUMNA

Aquesta nit

Tenia tan­tes ganes que arribés la vigília de Reis, que la set­mana se m'ha fet llarga. I les hores que encara fal­ten per a la caval­cada, sé per experiència que no seran de 60 minuts sinó de 90, com a mínim. En tal dia com avui, sem­pre ha sigut així: l'infant que un dia vaig ser s'apo­dera de mi. I jo em deixo por­tar, igual que qual­se­vol pare en la nit d'avui. No en conec cap que no vagi a remolc dels fills. I està molt bé que sigui així. No hi ha res més bonic, en la nit de Reis, que veure una cri­a­tura de cinc anys arros­se­gant lite­ral­ment el pare: un homenàs de qua­ranta anys bre­gat en mol­tes bata­lles. I heus ací que, just en el moment que la gent comença a cri­dar “ja arri­ben, ja arri­ben!”, és l'homenàs i no el mar­rec el pri­mer a ento­nar la més antiga de les can­ta­re­lles: “Visca els Tres Reis... de l'Ori­ent..., que por­ten coses... a tota la gent!” Aplau­di­ments i pluja de cara­mels, seguida d'un simu­la­cre de bara­lla per arre­ple­gar el màxim nom­bre de cara­mels pos­si­ble, cosa que es resoldrà amb una victòria rotunda del fill sobre el pare, que se sen­tirà l'home més feliç del món. Aquesta és, per a mi, l'autèntica màgia de la nit de Reis i la seva admi­ra­ble epi­fa­nia: mos­trar-nos que la família comença amb el fill. Una relació sense fill és una relació de pare­lla, però no és una família. En canvi, una mare sol­tera, que educa sola el seu fill és una família. No es tracta només d'engen­drar, sinó d'edu­car. La família és sobre­tot un fet cul­tu­ral, a par­tir, lògica­ment, d'un fet biològic. Però sense exa­ge­rar. Altra­ment una pare­lla que adopta un fill i l'educa, corre el risc de no ser equi­pa­rada a una família, i tan­ma­teix ho és infi­ni­ta­ment més que la pare­lla casada que aban­dona el seu fill. La família és la fili­ació segons l'espe­rit, el pas de la natu­ra­lesa a la cul­tura, de la huma­ni­tat com a espècie a la huma­ni­tat com a valor. Par­lar de “família tra­di­ci­o­nal”, com fa l'Església, és una manera com una altra d'excloure els models de família que no li con­ve­nen o que no han pas­sat per la vica­ria. Bonica manera de fes­te­jar la Sagrada Família! Com si no sabéssim que és sagrada perquè és família, i no perquè és vir­tu­osa. I que de sagra­des ho són totes, les famílies, i en totes, si són família, hi ha vir­tut. Tot el que cal és sor­tir al car­rer. Aquesta nit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.